Cercador
Res
Un relat de: __Kleen Dreany__- Compartir:
I no sabria dir d'on em vénen aquestes ganes de plorar...
Estic aquí, sola, sense ningú que em molesti, però tampoc que m'ajudi.
No sento cap veu, cap soroll, cap ocell. Res. Estic sola.
El cel es va enfosquint per donar pas a la nit. Cap cotxe passa pel carrer, cap animal fuig de ningú, cap semàfor fa aturar els cotxes, perquè no hi ha ningú.
La soledat, llavors, és això... No sentir res, no veure ningú, no creure's res... Perquè sóc això, jo; res, tan sols una peça insignificant d'un trencaclosques sense dibuixos, un granet de sorra quan no hi ha platja... Res.
Camino una estona i arribo fins al riu. Aquest baixa cabalós, com sempre, monòton i avorrit. Avui l'aigua és clara, però no hi ha cap peix que hi nedi. No hi ha res. Només els arbres de la riera l'acompanyen en el llarg viatge fins al final, fins al mar. Però, una vegada al mar... Què hi ha allà? Res.
Estem, doncs, en un món solitari en què sempre s'arriba a un mateix destí; el no-res?
Comentaris
-
De vegades som res perquè fem res de moltes petites coses[Ofensiu]llacuna | 20-06-2010 | Valoració: 10
I segur que en aquell recorregut del riu no hi havia cap insecte i per què no era res l'aigua, etc.? Suposo que cal canviar i moltes coses i éssers que no són res han de tenir el seu valor potser així tu també, petita persona, tindràs el valor que et correspon.
-
Veig que fa temps vas entrar i vas penjar aquest relat,[Ofensiu]angie | 20-06-2010
que trobo força intens, d'un títol lligadíssim al text, que l'encapçala i alhora el tanca, com una reflexió, assajant amb l'eterna pregunta, cercant respostes.
És una llàstima que no hagis continuat escrivint, trobo que ho fas força bé.
angie
l´Autor
1 Relats
2 Comentaris
622 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Sóc una noia que fa segon de batxillerat humanístic i aviat faré 18 anys.Des de sempre m'ha agradat moltíssim escriure, tant poesia com prosa, escrits llargs o curts.
Les meves principals inspiracions són Jordi Sierra i Fabra, J.K.Rowling, Stephenie Meyer i Jane Austen.
Crec que al meu estil hi combino un bocí de cadascun d'ells.
El meu somni és dedicar la meva vida a l'escriptura: diaris, revistes (i, per què no, publicar algun llibre; somiar és lliure, no?).
El que és segur és que sempre escriuré alguna cosa o altra, perquè "no escriure, per a molts de nosaltres, és morir" (Ray Bradbury).