Res Més

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó

Quan el cel el capvespre
es vesteix de roig
i sobre el mar la lluna
passeja tot el seu goig
si s'hi afegeixen les notes
d'una bella cançó
ja res més no demana el meu cor

Quan l'aire embolica
mil aromes en un farcell
i entre els dits se m'escapa
el contacte amb una altra pell
i un llevant m'escabella
a la proa d'un bot
ja res més no demana el meu cor .

Quan al cel de la boca
hi esclaten tots els sabors
i una imatge amagada
fa que plori pels meus records
i una albada estiuenca
esvaeix la foscor
ja res més no demana el meu cor .

Quan la teva mirada
fon els meus sentiments
i una tendra abraçada
estremeix la meva pell
si tanco els ulls i somio
que res pot ser millor
ja res més no demana el meu cor .

Quan visc dins d'un llibre
mil vides i mil presents
i regalima un poema
per escletxes del meu cervell
i tot el que necessito
no passa de ser molt poc
ja res més no demana el meu cor .

Lletra de la cançó del grup Paperdepessic Virtual Club
htps://www.youtube.com/watch?v=Mz_uP4lzAVA&feature=emb_logo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: