RES ÉS NOU

transpua nostalgia
un certa tristesa
pero la roda de la vida ningu l'atura;
tot torna, o no ,
pero mai hi ha dos dies iguals,
per ningu .
cada dia duu una sorpresa dins,
diferent del ahir o el dema ,
cal lluitar perque els dies , el temps
no es tornin rutina
Avet_blau
Arbúcies

Quan he llegit el teu magnífic relat, de seguida m'he recordat d'uns versos del Zaratustra de Nietzsche, que vaig traduir fa algun temps. Diuen així:

I vaig arribar a la porta del ARA
on hi ha dos camins que duen allí,
el camí d'enfront és l'Eternitat
i el camí contrari és igual de llarg...
"Com potser açò?" Em vaig preguntar:
"Tot allò que és recte no és veritat !
Són com un cercle el Temps i l'Espai !
Totes les coses que poden ocórrer,
els esdeveniments passats i futurs,
inclús el moment en que ara estem,
deu d'haver passat alguna vegada.
Tot esdevindrà el retorn etern !"

Sembla que ha estat un tema filosòfic que es remunta des de temps immemorials. Heràclit ja ho va tractar també a la Grècia antiga, i malgrat que semble una cosa fantàstica, és cert que, de vegades, ens passen coses que ens sembla haver-les viscut ja...
M'alegre d'haver-te descobert. Seguiré llegint-te. A més, som del 53, un bon any!
Una forta abraçada!

FRANCESC