Repte poètic 6 - Biblioteca

"Written World", Rob Gonsalves
------------------------------------------------------------

Written World (WW)

Biblioteca - Carme Cabús

Vols venir a triar un llibre
de fulls blancs del meu prestatge
amb humils lletres petites
que et pot cabre a la butxaca?

Vols conèixer la saviesa
que s'amaga entre les tapes,
tot l'univers que gravita
dins les pàgines tancades?

Vols obrir aquells móns possibles
que dins teu ja fan estada
i per l'art i encant d'un llibre
t'endinsen en carn humana?

***

Surt o queda't - Nubada

Surt o queda't,
vés on vulguis.

Si és que surts,
omple't de vida,
cel i lluna,
mar i bosc.

Si és et quedes
extasia't
amb els llibres
al teu cor.

Surt o queda't
tant me fa.

Si és et quedes,
fes-ho lliure.
Si és que surts,
doncs, a volar!


Malgrat la pena - Joanra

Quan el vaixell fa sonar la sirena
és com si, de cop, et sentís a prop:
podria mirar rere la porta del costat
i et veuria, feinejant.

Me'n vaig a una illa, jo, illa,
però som tan propers.
Podríem compartir jo, tu, tots,
tantes històries i tantes vides.

Però ens fem la nostra,
i les altres es tornen transparents.
Hem de lamentar ser egoistes?
O és que no sabem ser d'altra manera?

Jo el que penso és que sóc tot
quan, malgrat la pena, sóc sol.
Sóc jo quan et penso, mirant la lluna,
sense adonar-me que potser el teu alè
és el que em fa pessigolles a l'orella
o que la paret on m'arrepenjo
no és sinó la teva espatlla.


Perill de seducció - deomises

(No passeu.
Perill de seducció.
Cap a un món sense límits
On, ja al llindar, s'acaricia
La natura fugissera dels somnis.

No passeu.
Els regnes de la imaginació
Despleguen llurs banderes
Més enllà dels paranys
Dels poms, plens d'aparences.

No passeu.
O es desbocarà el cavall
Oníric lliure de genet i brida,
En la planícia fèrtil
D'un paisatge ignot, de meravella.

No passeu.
Perill d'imbuïment.)

S'obre la porta;
La tinta i el paper impregnen l'ànima.


A bord dels somnis - kispar fidu

Els ulls em mostren paisatges
que semblen irreals.
Talment com si es tractés de contes,
fades i miralls.

No hi ha límits ni horitzons
més enllà d'aquella porta.
Ni fronteres ni presons
rere la finestra oberta.

Les seves pàgines m'obren un mar
on els somnis naveguen sense limitacions.
Creen nous móns d'imaginació
a cada paraula que el meu cor escolta.

Un viatge entre contes
on les lletres són les ones
i la brúixola el transcurs
d'una pàgina a una altra.

Jo navego sense fi
a bord d'una nau d'infinites portes
que m'ofereixen un camí
sense límits ni destí.


Les portes del saber - Núria / Frida

Va ser un somni, potser, o un record d'altres temps,
que esdevingué miratge una nit calorosa d'estiu.

Nua de pensament, lleugera, alliberada
perquè en aquesta màgica biblioteca
només cal el desig i la nit per entrar-hi.

"Abracadabra", hi ha escrit a l'entrada
amb lletres de púrpura daurada.

-Vine, vine... -xiuxiuejava una veu
que amb melodia dolça em regava
l'oïda i m'invitava a passar.

-Sota cada full hi viu
un follet- canta la cigala
des de dalt de l'arbre dibuixat.

-Mar endins!-crida el capità
del vaixell pirata del llibre
que hi ha a la prestatgeria.

-Porteu-me la lluna
en un cove!- xiscla enutjada
la princesa capritxosa des del seu balcó.

I jo, allà palplantada m'ho miro sense escollir llibre.
Goluda de saber, voldria visitar-los tots.


Habitació 503 - Francesc Arnau i Chinchilla

Hospital "La Fe" de València, dimarts 6 de Novembre del 2.007 (23,42 h.)

Tombat en un silló que sembla dissenyat
per un torturador del Xile post-Allende,
medite sobre un quadre del realisme màgic
d'un pintor canadenc deixeble de Dalí.

Hi ha prestatgeries amb llibres de consulta
i escales per guimbar els nivells prominents,
on estan les finestres de la imaginació
per a poder reviure històries de ficció.

Un món que està patint un coma terminal
ferit de mort pels nous formats de l'expressió;
el DVD, la xarxa, i tot el que vindrà.

Per a nosaltres que hem assistit al "boom"
de la Literatura a l'abast de tothom
mai no s'acabarà aquest regal dels déus,
el mateix que les ganes de viure dels malalts...

Dic açò per la sogra, que ja és prou major,
i avui l'han operada del maluc de l'esquerra,
però se'n sortirà, n'estic segur del tot,
això que les fractures, segons l'amic Casals,
tenen molt mal remei en aquestes edats.

Sóc a l'habitació. No sé si em dormiré!


Vine cap a mi - mjesus

Portes, finestres, escales,
-edifici fet de paraules-
que en són de belles!

Deixo que la seva música,
alliberi el llast de les meves pors.

M'endinso en un somni fabricat:
camino sobre un mar argentat,
nedo entre els arbres,
cerco miratges!

Blau, blau, blau…
estic volant,
ara ja no em puc aturar,
-darrera, tot és mediocritat.


Llibres - Noell

Cada llibre una porta,
cada porta un nou món
que amb ses grans i belles planes
una història ens va contant.

La història pot ser fictícia,
inventada o real,
mes tota història és bonica
si bé ens l'han explicat

Vine a veure com fan néixer
fonts clares enmig d'un no-res,
i com de cada font en raja
un flux d'aigua diferent.



* Fora de concurs: *

Torna, torna - allan lee

Torna, torna,
a obrir la porta,
porta'm lluny,
al llum de l'aire,
i deixem
la porta oberta,
bat a bat,
per entrar,
i per sortir,
perquè hi passin
tots els altres.


el temps s'acaba - gypsy

Cada mot un univers que fluctua
dins la imaginació d'un cadàver,
algú que és mort ens fa tremolar
amb els seus versos antics,

paraules que resten en prestatges
ens obren les portes a d'altres mons
inconeguts, versàtils i nous.

I la roda del temps
és la mateixa
que la roda dels mots.

Passen els dies, els anys,
les emocions contingudes
van rodant, sense aturall

el temps s'acaba,
les paraules romanen.



Votacions

Comentaris

Veredicte