Repte poètic 46 - "L'esperança"

*



"L'esperança I" (Die Hoffnung I) oli sobre llenç de Gustav Klimt de l'any 1.903 -189 x 67 cms.- National Gallery of Canada (Ottawa).
---------------------------------------------------------------------------------------------------


L'esperança

"Cordó umbilical" - Laura

D'aquesta cadena finíssima,
que tant crema com alleuja,
en neix l'antítesi dels pols
en col·lisió. Un, viu en la pell
de la proesa; l'altre, parla
d'experiència i de records.
Nàufrags d'un retorn estàtic
-del ventre matern no se'n marxa
mai del tot-, respiren lligats
a un fil carnós de vivències,
paràsits autosuficients
d'incerta definició.

"Un cos no fa una persona"- atram

Respires aire metàl·lic que filtra projeccions,
endinsat en la foscor de grumolls, de pols, de fang i de sang;
peus descalços, pell fina i gruixuda, còctel de gens
d'instint de supervivència d'algun avantpassat
- restes que, quan perduren en persones de proveta,
alimentades de polipropilè i clombuterol,
ja no fiten als ulls, cara a cara: no en saben -.

Escapant de l'esquizofrènia amniòtica
que embolcalla el cordó umbilical,
alimentant de fel al nadó,
preveniu son, somnis i sons, viscerals,
que dibuixin nous vincles dins la bombolla
que té nom i posició al mapa, amb data de caducitat.

Rodona, gràvida, feliç i cansada,
saps que un cos no fa una persona;
mare tersa, tu i el teu fill no-nat,
traspasseu-vos en pau les cèl·lules, amoroses,
que us han de mantenir vint-i-set anys
units com a senzills mamífers remots,
mentre, alletats en la penombra, amb la dolçor anisada
de la pell del nadó, alenaràs morta de vida,
quan per fi, desencís de gris morat,
boira sedosa, bosses al ulls i cabells despentinats,
deixaràs de ser aquella, per ser, ja per sempre,
nova i engendrada per aquell teu nou ésser.

***

"Dànae embarassada - Francesc Arnau i Chinchilla

Dona prenyada
has patit tots els canvis
al cos de nimfa,
però l'infant,
babau sense atmosfera,
que duus a les entranyes
encara ignora
el que li espera...

Darrere teu
en una instantània,
passa la Vida;
la Joventut
amb la carassa del vici
sense mesura,
la Maduresa
amb els ulls tots vidriosos
per tot el fàstic,
i l'Agonia...

La Calavera
sembla la més alegre,
sap que la seua espera
serà infal·lible.


"L'esperança" - Filalici

La meva vida ha estat debades.

Tot allò que jo estimava
va marxar fa temps, i sols en queden
rostres desfigurats, una ombra inquietant
i la mirada cruel d'una calavera.

El meu passat se'm va esquinçar,
però res no s'acaba,
tinc unes floretes guarnint-me els cabells
i una nova esperança
que despunta dins el meu ventre creixent.

Les meves ombres vigilen,
no volen baixar de la barca,
però jo salparé aviat
i trobaré noves mars
on no hi podran navegar,
i atracaré en ports nous
que no podran trepitjar.

Tinc una esperança fràgil,
tinc una esperança forta,
la meva vida no és debades,
la meva esperança em suporta.


"La vida s'obre camí" - Nubada

La vida passa.
La mort l'envolta
però no l'arrasa.

La vida avança.
Hi ha esperança
malgrat tot.

Dona forta que contemples
nova vida en el teu si...
Endavant! saps que és així:
no hi ha fi.

La vida s'obre camí.


"Més vida" - gypsy

La vida s'obre pas sota els pits expectants
i el batec del món em pertany sencer,
malgrat la mort escampi la seva llavor
en la terra erma del sanglot etern.

Dins la foscor innombrable de la solitud,
emergeixo, sóc força indeturable,
planto cara als cadàvers deixondits,

amb el meu alè renovat d'embrió
que sap de la grandesa del seu esclat,
transformaré la vida en més vida.


***


"Mutacions" (fora de concurs) - Bruixot

Dedicat a ....(al final)


Ens transformem com les ones de radio
la tramuntana xiulant entre els xiprers
o les sala mandres sortint de les brases
o les ales dels pelicans abans d'aixecar el vol
ens transformem i creixem contra la gravetat
ingràvides i gràvides com la cara oculta de la lluna
abans de ser trepitjada pels perns dels satèl·lits
amb escames i plomes i escates primordials
ens transformem cuclejant i grallant a l'aire
sense sentit ni sentiments tot cos tot terra
ens transformem i terraformem i arrelem
per la força dels pes dels batecs a cent trenta
pulsacions desenfrenades i arrapades al llombrígol
closca clau grapa bombolla contra el so
persistent del pneumàtics rodolant contra el temps
i ens transformem amb l'onada que s'enduu
les pestanyes malgastades en mirades perdudes
les desolacions dels ossos i les dalles oxidades
les paraules que ja no ens transformen i ens
transformem i retransformem i ens deformem
per esdevenir forma i continent i planeta
on sobreviure i espeternegar i riure a pleret
contra la desolació i les converses irritants
macerades i farcides de turgència i esperança
per damunt del paisatge del tapís de la cridòria
ens transformem en el dolor per el dolor
per la suor de la vida que sempre sobreviu.

Dedicat a totes les embarassades (passades, presents i futures) de RC.


Bruixot


***



Votacions


Veredicte