Repte poètic 16 - Composició VIII (Abstracte)

Un relat de: Repte Poètic Visual




Composició VIII


Guanyador:


SINESTÈSIA 2.61 - ambre

Sabor de rostre
      al mar.
L'astre clonat em respira,
- exhala fang -
metàl·lica deriva.

Cardíaca làmina llambrada d'arcs:
escrita de corall,
glaça'm a la vora dels graons
factors del so, del calm traç
-darga d'un far reflectint-se
enllà del bac empàtic que m'eclipsa.-

Irromp la llum,

de l'ona corba s'ha escat,
dansa escumada d'espires
- salm estelat,
adàmica agrafia -

Letàrgica ferida
- veral de dards -
sagna colades d'espines,
d'albors,
     de formes amb llar

i desindustrialitza'm l'ànima.

*************************************



Caleidos (Abstracció)- Sergi Yagüe


Caleidos va marxar reblant el foc
Atrinxerat a redós del cortinatge
De les veles d'un vaixell de controvèrsies.

Libidinosa pausa estreta i fulminant
contaminada de piràmides i sols nebulosos.

L'oceà s'esgotava dins del seu propi abisme,
Obrint un gran forat triangular.

Més enllà dels dies eteris, on el fum sorgia de les ombres
I sargia cicatrius electritzades,
Caleidos cavalcava la fricció iterativa
Complimentant el formulari de la nàusea.

I fugia del seu jo abans d'anihilar les palmes,
-foragitava la calma,
ennuegat de deletèries paraules-
per inflamar el camí de roses neutres,

a l'espai del megahertz contraposat,
res no s'envolta de silencis, sinó d'idiomes elèctrics.

Morien les esglésies de porticons pútrids,
Mantenint-se ertes com espantaocells de les consciències,
Clavades als camps estèrils
De l'autocomplaença.


(salpava amb la nau torta de l'espelma del temps)

Caleidos va fugir reblant l'acer
i naufragant de blancs i negres
s'erigí d'entre les cendres
per aprendre
a construir
colors de
sal.


******************************


Son (Goku) - bufanúvols

Són dos quarts de sis
i m'adormo a la biblioteca
mentre miro les formes
geomètriques i acolorides
d'un quadre rectangular.

Si em paren un llit,
m'hi gito.
Si una noia em mira
i em continua mirant,
li declaro el meu amor
deshonest i vulgar
com aquest poema.

No tinc forces,
l'esquena té son,
el meu cap té son
i no vull prendre més cafè.

Però acabo de decidir
que durant una estona
em miraré aquest quadre
d'en Wassily Kandinsky
i me l'apredré de memòria.
Posaré un nom a cada forma
fins que una altra volta
recuperi les forces.

Tinc l'esperança que els del costat
no parin de parlar.

A voltes me faig gràcia tot sol.

En fi, a veure què us sembla
aquesta llampada
que escric d'una tirada
adormint-me serenament,
a una biblioteca de Les Corts,
en aquesta tarda grisa i plujosa
d'hivern.

******************************

"instant zero" - perunforat

Pro-
Vo-
Ca-
Ci-
ó

Esquitxos diàfans
Metàfores inconnexes
Geometria sensual
Performance estàtic

Des-
Or-
Dre-

Melodia arrítmica
Naugrafi d'idees
Premises implícites
Cognitivisme ensordidor

In-
Ter-
Pre-
Ta-
Ci-
Ó

Em plau un eclipsi de lluna
Encerclant un big bang futurista
Fragments d'un tot
Espargits per la destrucció





******************************
L'oracle d'Heràclit - angie

El sol és nou cada dia
i comú és el principi i el fi
en la circumferència d'un cercle :
s'excita un mugró envermellit
- acolorida alegria -
l' harmonia oculta es manifesta-.

Interseccions de formes i passions
cerquen elements per tancar en les seves cel.les,
tensió en les expedicions
- el cosmos es nodreix d'ella -.

Les llengües de foc condensat
donen vida al mar
i d'aquest, en neix una carena.

De la duna central del seu son
varetes de mag conjuren formes geomètriques,
quadrícules caòtiques, pèls i notes sense so
formen part de la més lliure de les orquestres.

I l'ànima mor en l'aigua i per aquesta,
la mort
és la terra.







******************************

Esmola la brotxa! - gypsy


Sota la lluna porpra,
la vida i el caos,
tomben vaixells
mentre els núvols
s'adormen.

No vull angles!
que em fereixen
la carn fràgil
de donzella.

Ni rellotges
que comptin
temps ni hores
inexistents.

Ni colors
d'alegria
expandits,
com l'aire
dels universos.

Esmola la brotxa!,
cerca la pintura
negra i esbaldeix
els terratrèmols
que em devasten,

aquests que dibuixes,
trigonometria
de l'horror acolorida;
línies mestres
sense garbell.


******************************
VIDA - Naiade



Univers caòtic
Abstracció còsmica
Desconeixement.

Gravitacions atòmiques
Equilibri sostingut
Atzar.

Geometria asimètrica
Complexitat amorfa
Composició.

Calidoscopi infinit
Contenidor de formes
Mecanismes.

Coloració hipnòtica
Tincions fosforescents
Matèria genètica.

Pentagrama molecular
Ritme frenètic
Excitació creixent.

Amorfisme gelatinós
Integració de formes
Úter.

Fecundació
Aglutinació de partícules
Esclat de vida.






******************************
HYPERDESTRUCTION - deomises

La ciutat desperta del somni de la nit
En la nit de l'asfalt
En la pol·lució i en l'espès fum.

Batega en ella el cadàver de la indústria que la destrueix
Lentament, i no fa res per evitar-ho.
Sang de sofre en les sulfúriques venes, plenes de metàl·liques ànimes,
Cremant fins a l'últim racó sa.

Quan arribarà la fi previsible, quan l'holocaust plàstic,
Quan l'hecatombe que acabi amb
Tot, que retorni el no-res
-El Big-bang involutiu-?

Altes xemeneies, dits llargs que esquincen el cel,
Desprenen essències de clavegueram
I conviuen amb nosaltres, quotidiana monotonia normal.

Som rates de laboratori, de moribunda factoria mortal,
Enverinades per nosaltres mateixos
Mentre confonem el real del succedani,
L'original de l'additiu.

Quan arribarà la previsible fi, quan l'hecatombe química,
Quan l'holocaust de tot
-El Big-bang involutiu tatuat en les nostres neurones-?

En la programada vida nostra, no hi ha lloc per a la felicitat,
La refinada i edulcorada utopia que sempre volem aconseguir,
Que ens prometem amb paraules invisibles
-Promeses en el vent que esdevenen sigles inintel·ligibles-.

La nit desperta del malson de la ciutat motoritzada
I cau en la somnolència del ciment,
Amuntegada en la decadència dels dies.


******************************
MALGRAT TOT... - deomises

La brisa s'escolta més distant que ahir.
I no es desboquen els plenilunis buits
Que ens turmenten en vèrtexs fets atzucacs
De l'atzar.

Malgrat tot, miratges irreals entre dunes i dunes
Fan que avancem enmig del no-res
A la recerca de temps millors envoltats
Per la mar.

Sembla llunyà el cim de la darrera muntanya
Que serva la nívia blancor dels núvols
De l'espera.

Malgrat tot, hem d'amidar la tragèdia
Que ens vol devorar la flor del lilà,
La darrera.



******************************

La fi la senyala - ginebre

Ull de bou,
de banya, prou
m'enganya, vull
fotre-li canya.
Em pren
el pèl, de pla i vol
amagar el sol, blauverd
el ull, cau la pestanya
sota el teulat tramat de canya,
i perd, al fons, el punt de fuga.
Tan pla, que fa agafar migranya,
la recta, si, la punta aguda
senyala la fi
senyala la fi
senyala la fi
senyala la fi
la fi la senyala.



******************************

Sigles (Abstracció 2) - Sergi Yagüe Garcia

El recòndit record fabril
Dels rellotges en decadència.
Intermitents vides en retrocés
Es lamenten vora el riu.

Mengen plats d'hac de ema i,
Connectats a ports u essa be,
Veient la vida en full hac de
Per monitors amb connexió de ve i.

Compren plats amb blu-ray disc
I s'ho expliquen a través del tres ge,
Riuen de les matances a internet
I ho pengen a youtube
Amb blue-tooth
O per wi-fi.

La recòndita espera
A la caverna del desglaç
On els óssos hivernen per sempre
I les memòries es desfan,
Com gotes de gel despenjades del sostre.

Conduïm el món amb a be essa,
(alguns països sense airbag)
i ens guien les voluntats per ge pe essa
amb la complicitat de la de ge te,
que ens dessagna, sense pressa.

I compren sigles per guarir-se
Per protegir-se de la tempesta,
Sense saber que són les sigles
Les que amaguen la feresa.

El rellotge marca el temps triangular,
Siderúrgic compte enrere,
La mort es presenta amb manual d'instruccions,
Sense garantia,
Amb efectes secundaris i contraindicacions.



******************************

Calidoscòpic - bufanúvols

Una pedra
de la torreta
del cactus
és travessada
per un riu
de formigues.
Mentrestant,
un tren
ha passat
de llarg
a quatre carrers
del balcó
d'un niu
que espera
com jo
les orenetes.
El vent
no compta
perquè
el vent
no es veu,
però del Sàhara
travessa també
per les Columbretes
i en passar
pel meu cap
m'agita
les grenyes.
La lluna
es deu veure
des de la Mediterrània
sencera
perquè jo ara
la hi tinc
just a dalt
del meu cap.
I és blanca
perquè
encara creix
des de fa hores
per brillar
en la foscor
que vindrà.
Ara
he recordat
que els anomenats
"Textos
de les piràmides"
de l'Imperi
Antic
egipci
venen a dir
que Ossiris
era el déu
de la fertilitat
i la ressurrecció
i que Re,
el d'Heliòpolis,
era el deu solar.
Ossiris terrenal,
Re celestial:
en la terra
i en el cel.
I ara
penso que
aquest tarda
Menfis també deu
esguardar
aquesta lluna
que creix
mentre jo
al terrat
de casa
m'encenc
un cigar,
deixo d'escriure,
miro el Delta
i penso
què encara
he de dinar.


******************************

"Recordant" - rnbonet


"Roda la mola,
Peret se'n va a escola;
roda el molí:
Peret ja està ací!"

M'arriben, de ben lluny,
-així com a una
incerta ànima somorta-,
línies i colors
matemàtics. Sempre
de certes angúnies presents i passades.

Amics de sempre;

personatges d'infància
mig boirosos a la distància.
Ombres del vespre.

I amb ells,
ballant ballant,
giravoltant
i dansant
arramblem
arreplegant
tot un afer
dels voltants
nítids, clars,
escumejants.
Fins cansar-nos.


I en aquest punt mort
cridaré ben fort
al punt de les cinc
-amb el permís
de l'autoritat competent
i si el temps no ho impedeix-
que dos i dos potser en seran quatre
allà al temps futur que ja per sempre i mai espere.

Doneu-me, però, la permissió del dubte.



******************************

Planetari - Carme Cabús

Venien sols precipitats a les escletxes,
sols perfectes d'escalfor i de repòs,
prenien el relleu a les arestes,
giravoltaven en la seva llum d'or.

Escantellades clarors de dins dels angles
enfredorien el centre del redós,
arrodonides formes de diagrames
copsaven l'equilibri en rotació.

Interseccions trucades, segmentades,
caligrafiaven, versàtils, els colors,
suaument pintats, pastels s'entrecreuaven
creant un planetari lluminós.

Però en l'ortografia de rodones i ratlles
els sols es despertaven per vetllar-ne el cor;
engranatge compost per formes dibuixades
amb un motor sensible menat per l'escalfor.



******************************

Atonia del mikado (em)balat - Leela

I Descens en mikad(o)

Tro esberlant el cel
radar al zenit
(silent a intervals)

timpà en dos
un oboè

... oceà policrom

II Gemmació

A
l'olimp
l'olimpíada
per un període,
d'auris amb aurèola
El circ és circumferència
centre d'on conferir la conferència
és un si, a la ciència que val aquesta vàlua
Ecs! un espècimen d'èczema roig robí de rubèola


III Fusió

Cànon a la ionosfera
aeròstat en mimesi
tro del zenit amb aurèola

A l'atmosfera el magnetòfon
en osmosi amb l'alvèol
timpà que escolta la conferència

La litosfera en telegrama
exegesi del policrom
la ciència de l' èczema


******************************
TEORIA DEL CAOS - ambre

"efeito borboleta"

L'histriònic destí
envolta ferm
-trenca, talla-
el caòtic traç.

L'harmònica dispersió
de mentides
que m'amenaça.




******************************

Geometria quàntica - Francesc Arnau i Chinchilla

Hi ha els punts per fer-nos les robes,
hi ha línies dels mitjans de transport,
hi ha angles de triangles rectangles,
isòsceles, escalens i equilàters,
hi ha la utòpica quadratura del cercle
que cercaven alquimistes i místics,
hi ha polígons, les ciutats de les fàbriques,
el quadrat, com el cap dels germànics,
el Pentàgon, que dissenya les guerres,
hi ha els cercles de les Arts i les Ciències,
les esferes de planetes i estrelles,
les el·lipses de les òrbites dels astres,
les espirals de galàxies llunyanes,
i també la del codi genètic,
hi ha el prisma de les roques basàltiques,
hi ha els cilindres de cotxes i màquines,
hi ha molts més elements geomètrics...
Sí, però... Quants?
Caldrà pegar-li una altra ullada a aquest quadre...




Convocatòria

Votacions

Comentaris

Veredicte

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer