Repte poètic 15 - El Salt

El Salt

MENTRE LA LLUNA S'ADORM - gypsy

Traspassa el mirall de l'aigua
mentre la lluna s'adorm
en un somni com de nina;


Observa la crueltat,
com reneix a les entranyes
del vell i gastat submón.


Escup bocins dels teu fills
als ulls sobergs que et miren,
mentre devores caps aliens
ofegats de blau inert,
com llum de nit imantada
a recer de inesperades traïcions.


I et som presó i lligam,
cadena hermètica soterrada
invisible al reflex del Sol,


cicatriu oculta que duem
ben endins de la nostra
perversa devoció.


***

ONÍRICA - Sergi Yagüe Garcia

Sorprès davant la imatge

D'aquest yin-yang sec i mullat,

El saltador prepara el viatge

Al món pregon de pregons blaus.



Lluny de l'aigua, però enganxada,

La sorra aixopluga rituals estranys,

Personatges indolents amb rostres congelats.

(L'aigua amaga monstres i deïtats.)





I al fons,

Carrosses i misteris i closques de cranc,

Que devoren encanteris

I s'alimenten de les sangs

A l'abismal captiveri.

(Sirenes deformes esperen

per empassar-se el cofre de les perles)





Bidimensional paisatge

Com ombra acolorida a l'arena,

Oníric salt a les aigües

D'universos de sinistre onatge…



…el saltador es congela com un àngel als aires…



AIGÚES QUE NO BANYEN - bufanúvols

Les puntes dels peus t'abandonen

i per fi el pern del nostre món

-globus captiu, platja somniada-

s'endinsa per mars

d'aigües que no banyen.



Farem camí per les marrades

i posarem terra per enmig

del nostre univers de falles.


DOS MONS SENSE FRONTERA - kispar fidu

Dos móns:

El submarí

i l'exterior.



Submarí on mostrar il·lusions,

somnis i sentiments pensats.

Exterior on es pinten realitats.





Tastant la poma del dubte

mentre sosté Terra i amor

entre les mans.



Escapant de les preocupacions,

fugint dels problemes

saltant esglaons penjats.



Submergir el cap sota l'aigua

és entrar a un món de miratges

on la gravetat deixa d'existir

i no cal obeir.



Cues de sirena

guiant cada camí.

Unió de cap i cos

en un pensament sens fi.





Dos móns

en una mateixa realitat:

La veritat del pensament,

i el somni de les profunditats.


MÓN BLAU - Francesc Arnau i Chinchilla

El nostre món

és trist i eixut

i s'ha tornat

dèbil i eixorc,

però ací baix

hi ha un altre món

on els veïns

es diverteixen,

no hi ha dolor

ni calen robes.



Hi ha qui es capbussa

per aguaitar

el show dels faunes

de la luxúria,

uns altres mengen

per tenir forces...

També hi ha

qui ha fet un salt

que es diu mortal

però és de Vida.





Això he vist jo

en aquest quadre...



CÀLIDA INFANTESA - Carme Cabús

Càlida infantesa

de groga terra i cel clar:

pomes del paradís menges

i alces globus cel enllà.



Tendra infantesa,

tot el cor duus a la mà:

intueixes els abismes

on demà et capbussaràs.



Plàcida infantesa

que ja tens marcat el fat:

hauràs de nedar a les aigües

d'una vida inaugural.



Càndida infantesa

d'essència morfosejant:

seràs cargol o sirena,

estrella, mol·lusc o cranc.



Dolça infantesa,

amfibi amb pulmó branquial:

cauràs a les aigües denses

o hi relliscaràs avall.



Gràcil infantesa,

potser hi aniràs d'un salt:

sigui com sigui que hi vagis

sigue-hi feliç estadant.

[afegir resposta]





COR - Bruna86
Regala'm un globus de fira

en forma de cor,

-arranca'l d'allà on vulguis,

encara que sigui d'un poema

sense nom-

que jo li tallaré el fil que el trava

perquè pugui aixecar el vol en l'aire

-com un ocell lliure de gàbies-

i enfonsar d'un salt el cos en l'aigua,

cap a les profunditats més necessàries

i llunyanes

de l'amor per descobrir.

Regala'm un globus de fira

en forma de cor.



DUALITAT: UN MÓN DE FARSES - mjesus

Homes i dones

travessen el besllum,

en un espai fendit.



El bufó de circ

salta al mig de la pista,

com un exhibicionista;

qualcú espia:

eternament espantat.



Al son del deliri

la ficció atrau al babau

que rau aferrat

al fil de la quotidianitat.



La bellugadissa de plecs

en una dansa plaent,

embolcalla un món decadent

disfressat de felicitat.

***********
FORA DE CONCURS


PREN DEL PARADÍS LA POMA - Carme Cabús

Regne de mort i de vida,

terra i cel, i abisal mar.

La terra és groga i tranquil·la,

l'abís marí és feredat.



A la terra, gran planura,

hi caminen els humans.

Dins el mar, aigua gelida,

els humans s'han trasmudat.



Són éssers antropomòrfics

que viuen en nou mitjà.

En les aigües terbolines

de la mort del més enllà.



Tots hi tenim l'estadia

en un futur no llunyà.

Si uns hi salten d'embranzida,

tots hi llisquem sens parar.



Quan la vida és ferma encara

tres opcions podem optar.

Optimisme, pessimisme,

o en suïcidi capbussar.



Però com que a la mort s'hi arriba

per tota l'eternitat,

alça el cor, eleva el somni,

i resta al regne vital.



Pren del paradís la poma

i menja-la al sol flamant.

La mort banya els peus a diari,

no li siguis desafiant.



Éssers mutants dels dos regnes,

clònics d'ambdós, debutants,

hem de trescar en mar i terra

i hem de viure i morir en pau.





FESTÍ METAMORFÒSIC - Carme Cabús

L'espai erm

pot no deparar-te somnis,

però tu no

et capbussis en els llimbs:

canviaràs

sencera la teva essència

i seràs

transmutat i finit.



Llimbs, festí

metamorfòsic i rude:

cranc, cargol,

closca, ameba, cua de peix;

un mar brut

serà el líquid amniòtic,

i tu, humà,

ets estantís en escreix.



Fluid espès

on recularàs mil·lennis,

bombolleig

i antropomòrfic respir,

gran fondal

on prendràs monstruosa forma,

estany mat

tentacular i funyit.



Groc sorral

és la terra de cel pàl·lid

on roman

el teu ésser tot humà,

cor al vent,

fantasia i innocència:

fixa't bé,

en allò que en el blau hi ha.



Ulls tancats

no et llancis dins de l'abisme,

guaita el buit

on cap vent no et retindrà:

borboll fred

remor aquosa insensible;

para el salt

i observa el massís de mar.



Llord ferment,

magma enterbolit d'urani,

criatures

en infrahumà esdevenir:

ferma el cos,

no saltis sense mirar-hi

estadant

de terra de poma i lli.



Votacions

Comentaris i Veredicte