Renuncia

Revoltós, estrident, capritxós,

les seves mans porugues d'amor

palpen la foscor i no troben res.

Bellugadís s'esmuny entre les canyes

i recelós aguaita els ocells en vol

amb ulls plens de tristor.

Què donaria per poder ser, i no és,

ho donaria tot per poder volar

però el portarien a on no vol.

Recula i tremolós salta i juga

per un moment ha estat un altre

per un segon ha vist la llum

per un instant ha somiat.

Un xiulet el fa despertar

i corrent com un llampec

corre al costat del amo,

que no vola, ni somia.

Oblida els ocells i mou la cua,

fa temps que va perdre la llibertat,

Per un tros de jaç

i un plat de menjar.