Renaixement de la tinta.

Un relat de: nichs

I aquí la tinc, davant meu: neta i polida. És impecable. Aquest cop sí! La penso cuidar com si del meu cos es tractés… més encara, doncs hi dipositaré la meva ànima, els meus pensaments… la pròpia essència!
Procuraré no embrutar-la de res innecessari: bolígraf blau, amb la punta fina i la caligrafia treballada, escrit sense presses ni pressions.

Ben mirat, però, si m'hi esforço tant no serà espontània. I què seria de mi sense els meus impulsos? Tan sols una meitat meva: la racional. Si no escric amb el cor, no valdrà tant... com escriure amb el cap el que sent el cor? És un disbarat!

Així doncs, un cop més l'embrutaré tant com calgui. L'ompliré de paraules i frases inacabades, de ratllades i taquetes; malgrat a vegades pugui enyorar la seva olor de nou o la llisor de les suaus pàgines mai abans tocades, que xiuxiuegen en separar-se per primer cop -però ben afilades, et tallen el tacte si no vigiles-. La tinta malgastada reunirà més vestigis de la meva vida que cent llibretes treballades a consciència.

Després d'un silenci que s'anava allargant, necessitava un petit ritual simbòlic per senyalar el meu compromís envers aquesta vocació: avui estrenaré llibreta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de nichs

nichs

26 Relats

24 Comentaris

21945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tan sols...
Uns ulls terrossos que miren (i admiren) allò que veuen, unes orelles que escolten... i una ment que sent, no pensa i dibuixa el món a la seva manera... amb paraules o amb gestes.