Relació causal

Relació causal

"El qui és causa de la causa, és causa del mal causat" aquest aforisme recull de forma planera i entenedora, que hi ha sempre una relació de causa-efecte entre totes les coses que succeeixen, i qui inicia una acció és clarament responsable dels seus efectes, malgrat no haver-los -fins i tot- previst ni pensat.

El tema el parlàvem amb l'honorable Bibliotecari de l'església Anglicana de Sabadell , amb qui tinc periòdicament el goig de compartir caminades per aquest país nostre, certament els conceptes de blasfèmia i sacrilegi, tenen avui en l'àmbit cristià en general ben poca transcendència, els exemples d'utilització de símbols cristians per fer escarni, son abundants i no sempre des del món artístic, sinó també des del polític, Carod Rovira & Pasqual Maragall, no fa pas gaire, qui no ho recorda ?.

Tots els qui som en el món avui, vivíem el mateix present, però - i això te la màxima importància - no tots compartim el mateix passat, el món cristià ha viscut la Reforma, la Contrareforma, la Revolució Francesa, la Declaració dels Drets Humans, .... i amb tot, és des del món cristià, des d'on s'han dut a terme els majors crims de la història de la humanitat, Hiroshima , Nagasaki, Nazisme, Revolució Comunista.... Altrament algú dubta de la relació causal, entre l'estat del benestar dels Països Nòrdics, i la fam , la misèria i àdhuc la mort de milers i milers de persones arreu del món ?. En la mesura - mínima - en que participem també de l'anomenat estat del benestar, son també co-responsables dels seus efectes perniciosos.

En la tradició musulmana els hadït* [hadices] tenen la consideració de fonts del dret i complements de la revelació, i és aquí, en un dels hadït*, en el que és recull en relació al Profeta, la prohibició de reproduir-ne la imatge, com ja des de l'èxode 20,4, és recull primer en el món jueu i desprès en el món àrab, en relació a la imatge de Déu.

El relativisme moral ens ha portat a acceptar com a normal el fet de sancionar amb només 60 € , al jovent que a l'empara d'aquest relativisme, a transformat en esport la caçera de l'indigent pels carrers de Barcelona; avui la vida - la teva i la meva amic lector - valen no més enllà de 300€, en aquest context de precarietat, explotació i pobresa extrema, en que viuen ja un percentatge important de persones a Catalunya. Una sentencia benèvola - com tothom es tem - en el cas de la dona assassinada en un caixer automàtic, farà augmentar - més encara - la precarietat, l'explotació i la pobresa extrema.

Ens quedava clara l'absurditat de reproduir ,amb total coneixement de la seva prohibició, les imatges del Profeta, certament no hi ha cap circumstància que expliqui, justifiqui o atenuí la responsabilitat dels seus autors. Tampoc però ,entendríem una resposta de l'Islam que no estes en la línia d'una solució pacifica i àdhuc generosa, lluny de les prediccions catastròfiques i/o violentes, que possiblement alguns contemplem com l'efecte previst.

Quan entendrem allò tant simple, "a l'home el que és de l'home, i a Déu, el que és de Déu " ?


mora.a@Virtagora.net