Rei de l'obscuritat

Un relat de: Somiador

He vist una llum allà dalt,
he vist com a poc a poc
els núvols s'escampen
i, de sobte, comences a sortir del més enllà.

Oh, rei de l'obscuritat,
veig les teves banyes i em dius que ets dolent,
i amb els teus ulls blaus em fas dubtar.

Pensava que el dimoni era abaix,
tu un àngel no seràs.

Tot d'una,
els teus ulls brillen
i jo sense adonar-me'n m'acosto a tu.

Oh, rei de l'obscuritat,
veig les teves banyes i em dius que ets dolent,
i amb els teus ulls blaus em fas dubtar.

Els meus peus ja no són en terra,
sense saber com començo a volar.

Oh, rei de l'obscuritat,
agafa i emporta't el meu alè.

Treus una mà amb tan sols dos dits
i un d'ells s'acosta al meu cor.

Oh, rei de l'obscuritat,
agafa i emporta't el meu alè.

Jo ja no sé ni qui sóc,
t'has apoderat completament de mi.

Em mostres una ungla
i el meu cor té un símbol,
el símbol de Crist.

Oh, rei de l'obscuritat.
Oh, rei de l'obscuritat.

Et surten tres ales de l'esquena,
dues aletegen
i la tercera es converteix en mà,
i amb aqueixa mà m'agafes ben fort.

Oh, rei de l'obscuritat,
veig les teves banyes i em dius que ets dolent,
i amb els teus ulls blaus em fas dubtar.

Em portes per camins que cap home ha visitat.
Entre núvols i estels anem passejant fins arribar a un món imaginat.

Oh, rei de l'obscuritat,
a on em portes amb tanta seguretat?

He observat que cada cop que som més lluny,
la teva pell va canviant de negra i blava a un blanc ben pur.

Oh, rei de l'obscuritat.
Oh, rei de l'obscuritat.

Cada vegada volem més i més ràpid
per un camí que no és camí.

Oh, rei de l'obscuritat,
a on em portes amb tanta seguretat?

Què és això?

A on m'has portat?

Cel o infern, què és?

Dóna'm explicacions per a que hagi de ser aquí.

Si m'estàs parlant, no et sento!

Què vols que faci per tu?

Faré allò que vulguis,
mentre no em matis.

Oh, rei de l'obscuritat,
veig les teves banyes i em dius que ets dolent,
i amb els teus ulls blaus em fas dubtar.

Oh, rei de l'obscuritat,
agafa i emporta't el meu alè.

Oh, rei de l'obscuritat.


(2003)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer