Regust a tu

Consumeixo cada instant, insípid
enyorant el tacte dels teus llavis,
esperant que el temps em retorni un sabor ben dolç
que només he pogut tastar en somnis,
i que encara avui recordo,
enmig de milers de sensacions,
entremig d'infinitat de records amargs
i de tanta acidesa enverinada,
una culleradeta de sucre..
un petit mos de vida..
tan sols un poc de tu..

Deixo passar llargues estones,
ben fort, ben endins..
que podrien alliberar-se en un únic sospir,
mentre la nit cau com si fos cendra,
cada cop més morta..
L'únic que en queda, em crema les mans,
i me'n deix un regust a tabac,
que només serveix per omplir aquest forat
que no para de créixer..

Altre cop la llumeta de sempre,
m'encén una dosi d'anestèsia
i s'esvaeix en menys de cinc segons
m'ajuda a oblidar-te..
Ara una columna de somnis es perden
ben amunt, ben lluny..
com si de fum es tractés..
esperant que les sobres caiguin,
parpelleig rere parpelleig,
i s'esvaeixin d'un cop d'aire,
sense deixar restes
ni meves,
ni teves..

fuig d'aquí, o queda-t'hi per sempre!

perquè perdo tot nord,
mentre m'amago entre pensaments,
drogat o potser enverinat, ja no ho sé,
segueixo esquivant malsons,
em trastoco de tan esperar-te,
evitant la nostàlgia, en va,
ja perdut del tot..

però tornes, sense ser-hi,
i m'enamoro..
d'aquells ulls que m'atrapen, dolços,
d'aquella mirada que guarda un món de colors,
de matins transparents,
com jo sóc quan em trobo davant teu..
No em veus?,
a vegades feliç,
a vegades a punt de petar,
a vegades ben amunt, en un núvol
de pols.. d'incertesa,
a vegades boig de tanta vergonya
i roig de dir-te tants disbarats..