Refugi per dies te tempesta

Si jo fos el constructor d'un refugi per dies de tempesta, m'agradaria que tingués les següents característiques:

El refugi ha de ser ferm en els seus fonaments, per aguantar les ventades que ens portin els canvis que ens trobem al llarg dels alts i baixos de les nostres vides.

Impermeable. Per tal que l'aigua només arribi a la teulada, a la superfície. La nostra teulada protectora només s'ha de mullar. Les gotes no han de passar més enllà dels límits de la nostra existència, així les nostres emocions mai es refredaran.

Acollidor. El refugi ens ha donar escalfor i benestar. Ens ha de permetre escoltar la pluja mentre una tranquil.litat ens inunda asseguts en un còmode silló i tapats amb una vella manta però funcionalment perfecte.

Espaiós però que permeti tenir tots els nostres objectes estimats aprop i a la vista.Ja que en les fortes tempestes, aquests objectes ens confirmin la seva presència eterna al nostre costat.
Una altra raó per la qual el nostre refugi sigui espaiós és perquè sempre que volguem, podrem convidar a algú que necessiti un refugi en el mateix instant que nosaltres. I d'aquesta manera compartir el nostre silló i la nostra manta.

Una finestra. És essencial que existeixi una finestra amb un vidre de resistència mitjana. Ens deixarà veure l'exterior, el qual sempre respectarem. Ens permetrà divisar els primers raigs de llum que guariran totes les ferides produides per la tempesta, i serà el senyal per sortir i respirar el nou aire net de partícules erràtiques i malicioses.

A vegades les tempestes duren més del que teniem previst, i per tant el nostre refugi es convertirà en la nostra llar temporal. Per aquesta raó no hem de tenir por a les nits amb llamps i trons. Marxaran, arrossegats pel vent, o bé moriran despullats d'energia. Tampoc hem de tenir por a la solitud, ja que els primers raigs de sol que entrin per la finestra ens portaran l'esperança enyorada i de bracet tots aquells que mai ens van fallar.

Un refugi s'ha de prolongar en el temps. Els dies de tempesta debiliten l'estructura ferma amb el pas de l'aigua i dels vents. Els colors es tornen pàl.lids i apareixen esquerdes que haurem de tapar amb rapidesa i precisió. Doncs aquestes esquerdes poden semblar insignificants, però a través d'elles podrien entrar gotes i aires gèlids que podrien disminuir la protecció del nostre refugi.
Haurem de ser previsors, i revisar durant els temps d'esperança el nostre refugi, reparar les ferides causades ja que és més facil tapar una petita esquerda que recollir totes les llàgrimes del nostre cor.

Però sense dubte, el nostre refugi no estarà acabat ni serà complet sense la nostra presència en els dies de tempesta. Sense nosaltres l'interior restarà fosc, però amb la nostra llum podrà iniciar sense més contemplacions la seva funció. Donarem vida als nostres objectes i la nostra manta ens donarà l'escalfor esperada.
No hi ha refugi sense refugiat.