REFLEXIONS A SANT PERE D’ULLASTRE

De la història de Sant Pere d’Ullastre en terme de Castellar del Vallès, desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, en sabem poca cosa, va fer una revifalla en els anys posteriors al genocidi perquè ‘ ser tingut com a catòlic ‘ aleshores, venia a ser com tenir una ‘llicència per viure tranquil’.

El creixement econòmic s’enduia la ‘por reverencial’ a l’església i als seus representants, i marxàvem al darrera l’assistència al actes religiosos, i fins la ‘credibilitat’ del missatge de l’església Catòlica Apostòlica i Romana.

En els darrers anys l’actuació de líders religiosos del REINO DE ESPAÑA, que beneeixen la discriminació de les llengües minoritàries, portaven sota pal•li als autors confessos del genocidi, i es situen al costat de totes les politiques que comporten danys a les classes més desfavorides, ha vingut a confirmar una escissió més del cristianisme, l’església catòlica Reformada de ESPAÑA, continua parlant de Santa Croada, i postula la beatificació entre altres de Francisco Franco Bahamonde.



Sant Pere, des del seu setial s’hi mira tot amb indiferència, des de la seva forçada solitud, recorda als darrers propietaris que es feien posar els cognoms al banc.






Al carrer , el sol – finalment – acarona les velles pedres, i ens transmet un missatge clar, tot és mudable en aquest món en el que – recordem-ho sempre – només estem de pas.



Li deixava el meu prec perquè el trasllades a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !