Reduir costos

Es una més de les obsessions del nostre temps, com la que comentàvem ara fa dues setmanes d'anomenar als guanys, beneficis. Darrera d'aquesta moderna obsessió per augmentar més i més i més els guanys, veiem marxar les empreses cap a països més pobres ( tot i que malauradament aquí n'hi ha massa de pobres, també ), i trobem a faltar - entre d'altres - les veus de l'església dient fort i clar, que aquesta es una pràctica immoral i contraria almenys a la religió catòlica, imagino que també per a la resta de confessions cristianes, i m'atreviria a dir que també per als seguidors de l'Alcora, però òbviament en aquest punt la meva convicció no es tant forta.
Hi ha un relat al·lusiu al tema, que vull compartir amb tots els lectors ; Hi havia una vegada un Rei que volia ser bo ( recordeu que això es com un conte ), però només rebia noticies del poble, mitjançant els seus ministres i els nobles de la Cort ; ell mai havia parlat amb cap persona del poble, i una nit li va demanar al seu cambrer que li deixes la seva roba, i amb aquesta disfressa va sortir sense problemes de les seves habitacions, fins a trobar-se amb una dona que anava a fer la neteja d'una de les escalinates del palau reial, ( la dona treballava per una empresa de neteges que tenia concessionada aquella feina, d'això en diuen outsourcing ); el Rei va començar a enraonar amb ella - que no el va reconèixer - i li ca acabar preguntat que li semblava el Rei que tenien en aquell país; la dona de la neteja desprès de mirar a dreta i esquerra, li va comentar que era un titella, que vivia amb l'abundor i que tot i fer uns bonics discursos en la pràctica havia empobrit al país fins a nivells d'autèntica pandèmia; el Rei li va comentar que s'havia endegat una campanya per reduir els costos, per ser competitius , per ..... i la dona de la neteja li va contestar amb un fàcil exemple ; mira company !, si vull deixar l'escala ben neta, hauré de començar a fregar des de l'esglaó més alt, i anar baixant fins al nivell més baix, si m'entesto en fer-ho al revés, no acabaré la feina, perquè en fer el més baix, quan vulgui fer el segon, hauré d'embrutar el que tenia fet i així infinitament !, i ara perdona'm però jo tinc feina !. I va deixar al Rei, va pujar l'escala amb el cubell i la fregona a la mà i va començar a netejar-la de dalt a baix.
El Rei va tornar a la seva cambra, i al mati següent va demanar que li expliquessin el pressupost del país; va comprovar, com el 80% dels diners anaven a parar a no més del 10% dels càrrecs públics ( ell inclòs ), desprès va fer el mateix, amb els pressupostos de les Autonomies, Diputacions, Cabildos, Consells Comarcals ,Ajuntaments , Empreses Públiques i finalment amb les Empreses Privades, per constatar que efectivament tots els esforços per reduir les despeses, s'aplicaven amb extrem rigor a quasi el 80% e la població per obtenir finalment uns ridículs estalvis d'un 2%, mentre que si es fes damunt del 20% restant de la població l'estalvi - sense patiment per a ningú - assoliria un 10%. El Rei va decidir anar a meditar sobre aquesta qüestió a Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell, a la província de Lleida.
Els dies de Vallbona van ser deliciosos, va poder conèixer a més la Vall del riu Corb amb els seus pobles mítics, Maldà , Guimerà, Vallfogona ,..... i allí va decidir el que li calia fer, per ésser realment bo per al seu poble.
A la tornada a Madrid, sense gaire rebombori, va cridar al Primer Ministre, també anomenat Presidente del Gobierno des de l'època franquista, i li va demanar que reduís TOTS ELS SOUS DELS ALTS CARRECS en un 10%, i l'assignació a la casa reial, en un 20%; li va dir també que discretament li fes saber els noms de les persones que s'oposaven a aquella mesura - que tothom va acceptar de bon grat - , poc temps desprès, els Diputats dels Congres i els Senadors, es reduïen en un 10% els sous, i així seguirien, Autonomies, Diputacions, Cabildos, Consells Comarcals ,Ajuntaments , Empreses Públiques i finalment les Empreses Privades, però únicament en els nivells de comandament; la resta d'empleats públics i privats, veien augmentats en un 5% els seus salaris, i aquesta tendència mantinguda durant només 3 anys, va permetre que en aquell país de conte, el Rei fos tingut per bo, i ningú, ningú, va patir mancances econòmiques.
Llàstima que només sigui un conte, oi amics lectors ?. Si els de DALT volen, o els de baix fem que això es faci realitat, dintre de tres anys, podem trobar-nos en que el conte a esdevingut realitat, provem-ho ???

© ANTONIO MORA VERGES