Recursos Humans?

Un relat de: Avet_blau

Recursos Humans?

En Francesc va arribar a recursos humans amb una grossa carpeta, tenia hora concertada: trenta minuts, que li semblaven del tot insuficients.

Era un home de 52 anys, d' aspecte gastat , però encara amb un fons d' il·lusió en els seva ullerosa i cansada mirada.

Es va asseure davant del director de recursos humans, i amb una calculadora grossa anava desgranant els seus 25 anys de serveis...
El director s' ho mirava astorat, neguitós, i sorprès.

Com una pluja generosa, dies i nits , setmanes i mesos, anys i mes anys, Nadals i Cap d'any's, anaven engruixint les xifres d' hores treballades...

La suor inundava el front d'en Francesc i el director de recursos humans estava cada cop mes anguniós, mentre la grossa calculadora sumava hores i mes hores.

En acabar el darrer certificat, els ulls d'en Francesc i el director es clavaren en l'astronòmica xifra final: mes de 86 890 hores i la dividia per 36 hores/setmana i per 45 setmanes de treball a l' any, i li sortia que havia treballat 53 anys, confirmant la seva sospita que abans de néixer ja el feien treballar.

Immediatament va presenta una petició de jubilació i un queixa per explotació infantil, doncs quedava demostrat que abans de néixer ja estava treballant....

Avet_blau

Comentaris

  • Feliç aniversari[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Tants i tants anys...[Ofensiu]
    serrallonga | 17-09-2008 | Valoració: 9

    Mira... m'ha agradat.
    L'estiu passat, de vacances, sobretaula cansonera, plovisquejava, haviem d'entretenir el temps fins esperar anar a... tan se val....
    vaig prendre llapís i paper i vaig començar a comptar.
    Tenia 58 anys.
    Si la vida es treballa a raó de 40 hores a la setmana i un mes de vacances, ...
    Comptat i debatut, vaig descobrir que ja portava treballades dues vides...
    Ah! i de la segona ja em puc jubilar...
    Mireu que és cas...
    Una abraçada.
    Serrallonga

  • Clar de lluna | 01-09-2008

    ... ben trobat el que vols explicar. Tard o d'hora se'ns presenta a una gran majoria aquest dilema, i és que treballem mooooooltes hores que podríem invertir en altres coses molt més importants que el treball.

    En els últims escrits que t'he anat llegint tinc la impressió que hi ha un punt d'inflexió i que busques una sortida satisfactòria a aquest. Dilemes que es presenten a la vida i la veritat és que mai és tard per canviar de rumb... espero que tinguis sort en aquesta cerca, si realment la meva percepció és bona.

    Una forta abraçada!

  • Aquí es produeix una contradicció[Ofensiu]
    T. Cargol | 22-08-2008

    que salda amb una fugida endavant: l'error en el càlcul porta a la conclusió que ja al ventree de la mare ejercia la professió.
    Tanmateix hi ha simpatia cap al treballador ja una mica gran que en el fons vol demostrar que ha tingut força dedicació - i que és el motiu de l'entrevista, se suposa -.
    De totes maneres, des d'un punt de vista realista, la conclusió que es cal treure és que encara els hi és útil, altrament la codescendència del cap de recurso humans no existira - fos quina fos la seva actitud personal i la simpatia cap al prota -.
    Sobre el teu comentari relatiu a la manera de viure la muntanya: contemplació o repte, són dues components que existeixen en graus diferents en els afeccionats.
    En la que dona lloc a relat es va fer repte: "penya Canciás" i contemplació; visita a Ainielle poble abandonat del pirineu d'Osca i motiu d'una novela de Julio Llamazares, La lluvia dorada.
    Curiosament, poques hores després d'escriure el relat en vaig creuar pel carrer a Barcelona amb la persona de la qual parlo al final - la que va orientar el grup un dia de mal temps -. mai me l'havia creuat i no s'ha repetit l'encontre.
    En realitat és una dona i no un home com en el text.
    Moltes gràcies pel comentari.

    T. Cargol

  • Un tema molt ben trobat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-08-2008 | Valoració: 10

    Un relat molt original i molt ben escrit. Sí ,és cert que treballem massa. Jo tinc calculat que quan treballava, descomptant les hores de dormir, veia més hores els meus companys de feina que el marit i els fills. Això no pot ser.

  • Hi ha persones...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-08-2008 | Valoració: 10

    ...que els ha tocat patir, però des del meu perspectivisme de la vida les comprenc...

  • M'ha encantat ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-08-2008 | Valoració: 10

    ...el teu comentari a Lola..., note que has agafat el meu missatge perfectament, sobren les paraules.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors