rectificant el mite

Un relat de: Capdelin

El llenguatge humà
evoluciona desmesuradament
per donar una imatge exagerada
de tu,

fins i tot
els treballadors de la construcció
( hàbils aduladors de noies )
esgoten el seu vocabulari primitiu
quan tu passes.

Sovint l'amor ens desmesura
i ens omple la boca
de versos superflus
que barregen pits i pubis
i s'obliden de les ànimes.

Caldrà prendre la mida
als mots inútils
que roben tanta claror
i obliden el resplendor
de les flors més mínimes
inexplicables.

Comentaris

  • indefinida | 28-11-2006 | Valoració: 10

    Oblidar el cos i buscar l'ànima d'algú, hauria de ser tan fàcil, que ens és molt díficil...
    Genial!

    Petons

  • bellesa!![Ofensiu]
    fosca | 11-04-2006 | Valoració: 10

    hi ha vegades que mires una persona pel carrer i no cal mirar-li el cos, simplement els ulls, la sensació que et proporciona una mirada (almenys per mi), és més que qualsevol corva. O també un somriure, és de les coses que més em captiva.
    No calen mots per expressar la bellesa!

    Aiixx, la granota, la xocolata i tu! que no et veig els ulls!!! i em moro de ganes de veure'ls parpallejar!

    Beseeets!!!!

    Anneta granoteta

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )