Recorrent-se..

Vull recórrer-te lentament,
reconéixer-te de dalt a baix,
sense presses, amb delectació.
Tu, ajaguda al llit, mirant-me
Jo, pujant i baixant pel teu cos,
atrapat en la teua teranyina
-No vull eixir-
Un petó en cada ull
seria un bon començament,
respecte profund envers
el parell d'immensitats ametllades,
i així, a partir de ja,
em segueixes amb la mirada la meua travessada.
Els llavis els deixe per a després.
Eixos trossos de carn rosacis
que segellen promeses,
parlen franqueses
i sospiren desitjos.
Seguir pel teu coll, dolç suport
que s'estira a poc a poc
com un pardalet acabat de néixer
ansiejant el seu menjar,
poder omplir-lo d'humitat,
fer etern el tracte de la meua llengua
amb la teua pell.
I baixar fins a perfilar els teus pits,
joguinejar amb el seu bressoleig,
i que em mires
i jo mirar-te.
Espaiet fins el teu ventre,
comprovar amb la boca com crema,
repassar eixa planura, vast desert
de sorra blanca que desemboca
en un dolç oasi,
espés,
obscur,
prest a ser explorat
-I explorar-ho-
Perdre'm en la marea del desig
i que em mires
i jo mirar-te.
Arribar fins els peus, fi i principi
de tan pretés domini,
ferms com el basalt,
fins com el pètal d'una orquídia...

I ara començar de nou, de baix a dalt,
el sentit invers,
recargolant lenta i sinuosament
creixent i pujant com una planta enfiladissa,
secretar allà on passe gotetes de nèctar,
marcant el territori
i abastar, ja sí,
eixos llavis inflats,
mossegats de tant de plaer,
tancar-los amb urgència.
Sentir com els batecs travessen el teu cos
i s'instal·len en el meu,
entendre amb els teus gemecs
la boniquesa de la vida.