Recorregut de les onades

Un relat de: Bolet

La matinada comença a clarejar, a l'horitzó s'hi veuen els primers rajos del matí. Petites línies ataronjades que es perllonguen fins l'infinit entrant en contacte contra els pocs núvols que volen pel cel. Els rajos travessen el cos dels núvols sense ferir el seu escumós tacte. L'horitzó resta tranquil i dóna a l'escena serenor i equilibri. La unió del cel i el mar, el contacte entre els dos blaus; fixo la vista intentant veure el límit de la línia, el Sol està amagat allí darrere i de mica en mica agafa força per sortir i donar-nos la benvinguda. El relax del paisatge fa que baixi una mica la vista amb la intenció de seguir el recorregut que ha de fer el mar per fer l'amor amb la terra, grans onades es dirigeixen cap a mi disposades a fer el seu placatge contra les roques del meu davant. El soroll de l'aigua i la brisa del mar em tanquen els ulls, el vent passa per les meves orelles i m'acaricia tot el cos. Les onades xoquen al meu davant i petites gotes humides em fan petons a les galtes.

Em sento calmat, a gust... em quedaria en aquesta platja tota la vida, sols necessito mirar aquest mar i sentir com m'abraça la seva brisa. Tanco els ulls i em tombo a la sorra, obro els braços esperant la pròxima abraçada de les onades. Només paro atenció al mar, no penso en res, no em distreu cap altre soroll. Noto com el mar, el vent i la sorra entren dins el meu cos, dins d'aquest orgasme de sensacions em deixo violar per la natura. El cos s'esvaeix amb la sorra i s'uneix al ritme i a la matèria del paisatge; ja no sé si respiro o ho deixo de fer perquè fa estona que ho faig al mateix ritme que les ones del mar. El meu cos desapareix... sóc platja...

Comentaris

  • Llegint...[Ofensiu]
    natasha | 01-01-2008 | Valoració: 9

    ...aquest text m'has fet retornar al raconet de platja on m'escapo quan puc i necessito desconnectar de tot.
    Transmets perfectament la sensació a la platja, amb la brisa i la remor del mar.
    Et seguiré llegint!
    -.-NaTasHa-.-

  • Genial![Ofensiu]
    plouifasol | 10-04-2007 | Valoració: 10

    Quan tingui tempa i faci sol, baixaré a la platja a llegir-lo, suposo que serà molt més maco! ^^

  • boníssim...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 05-04-2007 | Valoració: 10

    com sempre...















    cada amaneixer que no passe al teu costat... no té sentit

  • Molt [Ofensiu]
    Roget | 04-04-2007 | Valoració: 10

    Molt bona descripció Dani. Donespas a que imaginem cadascún dels detalls.
    plasplas.gif

  • És un veritable orgasme[Ofensiu]

    Això ha estat un veritable orgasme, l'has exposat com una nítida fotografia en la que ho expliques tot i l'orgasme amb el que t'uneixes a la natura. Jo també vaig disfrutar de la platja fa 20 anys a un amanèixer a Cullera, va ser magnífic.

  • per AiDuS...[Ofensiu]
    Bolet | 03-04-2007

    Quan vinguis a Barna t'ensenyo com surt el sol per la ciutat comtal ^^ que jo també frisso.

    Darrerament no et connectes ;_; viam si et truco huí.

    Besets!!!

  • AiDuS | 03-04-2007 | Valoració: 9

    Danni!!
    És molt intens el relat! M'ha agradat molt, com tot el que escrius!! :P

    Sols he vist amaneixer a la platja 3 o 4 vegades... Recorde la primera amb els meus cosins, que bonic!! :P I les altres aquest estiu, al Rock a la mar o alguna acampada d'eixes...
    Tot i que no m'agrada gens la platja m'encanta la sensació que et produeix el soroll del mar, l'amaneixer... BABOT.gif!!

    Besos!! I a veure si xarrem, eh? Que fa dies que no sé res de tu :(

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: