Recorregut de les onades

La matinada comença a clarejar, a l'horitzó s'hi veuen els primers rajos del matí. Petites línies ataronjades que es perllonguen fins l'infinit entrant en contacte contra els pocs núvols que volen pel cel. Els rajos travessen el cos dels núvols sense ferir el seu escumós tacte. L'horitzó resta tranquil i dóna a l'escena serenor i equilibri. La unió del cel i el mar, el contacte entre els dos blaus; fixo la vista intentant veure el límit de la línia, el Sol està amagat allí darrere i de mica en mica agafa força per sortir i donar-nos la benvinguda. El relax del paisatge fa que baixi una mica la vista amb la intenció de seguir el recorregut que ha de fer el mar per fer l'amor amb la terra, grans onades es dirigeixen cap a mi disposades a fer el seu placatge contra les roques del meu davant. El soroll de l'aigua i la brisa del mar em tanquen els ulls, el vent passa per les meves orelles i m'acaricia tot el cos. Les onades xoquen al meu davant i petites gotes humides em fan petons a les galtes.

Em sento calmat, a gust... em quedaria en aquesta platja tota la vida, sols necessito mirar aquest mar i sentir com m'abraça la seva brisa. Tanco els ulls i em tombo a la sorra, obro els braços esperant la pròxima abraçada de les onades. Només paro atenció al mar, no penso en res, no em distreu cap altre soroll. Noto com el mar, el vent i la sorra entren dins el meu cos, dins d'aquest orgasme de sensacions em deixo violar per la natura. El cos s'esvaeix amb la sorra i s'uneix al ritme i a la matèria del paisatge; ja no sé si respiro o ho deixo de fer perquè fa estona que ho faig al mateix ritme que les ones del mar. El meu cos desapareix... sóc platja...