Records

Un relat de: Marky
Molt sovint escric el que penso
i de vegades no té sentit,
no em preocupa, em conec,
almenys és el que jo crec.

Escric i escric fins que no aguanto,
fins que el cap em batega en excés,
i quan la mà es nega a obeir-me
em deixo caure en un racó fosc.

Assegut en la penombra
en companyia d’una espelma,
i la flama que tremola
com un dia vas fer tu,
veig com caus entre les fulles
i com crides a ningú
amb paraules sense fita,
amb els plors d’un inconscient.

De vegades no vull veure
i em recullo en mi mateix,
hores, dies sencers a casa
i m’impregno de records.

Penediments que m’obsessionen,
obsessions de les que em penedeixo,
muntanyes de paper que es cremen.
I jo em cremo recordant.

Assegut en la penombra
en companyia d’una espelma,
i la flama que tremola
com un dia vas fer tu,
veig com caus entre les fulles
i com crides a ningú
amb paraules sense fita,
amb els plors d’un inconscient.


(maig 2003)

Comentaris

  • Flama[Ofensiu]
    Nil | 19-11-2016 | Valoració: 10



    Un poema punyent: tràgic, melancòlic, foll també! Però alhora de gran raciocini, autocontrol i fortalesa. Els sense nom, amb trobat sempre llur inspiració a recer d'una espelma.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marky

Marky

13 Relats

12 Comentaris

5348 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Bones a tothom. Soc músic i molts dels meus poemes estan pensats per ser lletres de cançons, per això sovint es repeteixen frases. Ves per on, ara m'ha picat per començar a publicar alguns poemes i relats. Salut.