Records submisos

Un relat de: Llibre

Són els records submisos,
els què em vénen a visitar,
els que voldria ordenar,
classificar i... arxivar.

Desar-los ben amagats,
ben lluny del cor,
potser en un clot.
Desar-los en un racó,
ben tapats,
potser ofegats.

Però ells vénen,
i tornen,
i obliden
que són records submisos,
que sóc jo qui els evoca,
que sóc jo qui els crida
i no ells qui decideixen
venir cada nit
a menjar-se'm el son,
a dur-me l'enyor,
a despertar de nou
el plor,
llarg temps oblidat.

Són els records...
submisos?

(28-12-2004)

Comentaris

  • Quin final tan insubmís![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 30-12-2004 | Valoració: 10

    Crec que ha sigut ell el que t'ha volgut sortir així... Això vol dir que saps tractar molt bé les paraules!

    Sobre els records, sí, és odiós que sense fer-te cas sorgeixin en qualsevol moment inesperat (sobretot en nits d'insomni, oi?). És quelcom que em posa frenètic i que no puc suportar... El fet de no dominar-los! Però va a èpoques...

    De totes maneres, i tornant al poema, des del moment en què dius que et venen a visitar, ja hauries hagut d'intuir que no eren submisos, no... Més aviat són una colla de rebels!

  • tots en tenim d'aquestos records![Ofensiu]
    ROSASP | 29-12-2004

    Estic d'acord en que en el fons som nosaltres qui els cridem, es queden gravats en el subconscient i quan menys t'ho esperes, tornen punyents i esmolats. No sé si són records submisos o insistents, potser som nosaltres el submisos que esdevenim tan vulnerables amb el passat.
    De tota manera els anys debiliten el dolor que produiexen molt records, i llavors els pots cridar d'una manera menys traumàtica, potser ja no et fassin plorar i fins i tot siguin una font d'informació força important...

    M'hi he identificat força amb el poema. M'ha agradat molt.
    Fins aviat!

  • ... els records![Ofensiu]
    Lavínia | 29-12-2004 | Valoració: 10

    Potser vivim dels records, ,potser la memòria és elegíaca, però la submissió de les remembrances ens ajuden a viure, a no oblidar perquè, al cap i a la fi és el que tu em vas dir una vegada que els records bons o dolents ens han fet i ens fan el que som.
    Crec, llibre, que la memòria som nosaltres mateixos. Què seríem sense records? Per això són "submissos" perquè els necessitem.

    Ufff...! crec que m'he fet carregant, potser!

    Una abraçada forta, Llibre i Bon Any!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero