Records, somnis, i queixes...

Camino i relato
tots els pensaments
Oblido i recordo
sempre al mateix temps

M’abrigo i m’obligo
a treure de dins,
totes les substàncies
fruits dels meus camins.

Són moltes les ganes
i expresso amb sentit;
records, somnis, queixes
per fer un món feliç.

M’agrada cantar-te,
mentre vaig notant,
que surten ben soles,
i es van cadenant.

Mots, lletres, paraules,
tresors de l'avui,
escampen les ganes
de viure amb sentit.

Frases que ens bressolen,
formes que ja volen,
viatgen al centre
d’un univers tendre.

Aprèn la cançó,
recorda els sons,
marcar i expressar:
un món molt millor.

Per sobre muntanyes
es poden sentir
timbales i dolçaïnes,
mares, nens petits.

Criden a la Guerra
en contra la mort.
Pancartes escrites
amb somnis vitals.

No mesurem paraules,
no tinguem por de res,
som marca de l’onada quan
recula cap al mar.

Som ben fràgil petjada
però amb forta devoció,
m’encaro a la lluna
per fer-li un petó.

Ella m’acarona
i em diu amb veu suau:
No esperis a la terra
ella viu sempre rodant.

Com ment de poeta,
escriu per plaer.
No busca pas cap meta.
pensar i deixar fer.

Com rondalles tallades
per tots els seus costats,
marcades pel seu ritme
i de text poc explaiat

Sentides per l’orella,
directes van al cor.
Són més frases fetes,
reflexos d'aquest món.