Recordo

Un relat de: AVERROIS

El soroll de les onades,
passejant per la platja,
sentint a la cara oratge,
de tantes coses passades.
Quan veníem d'amagat,
agafats forts de la mà,
a la mar havia demanat,
que no ens deixes marxar.
Que estirats a la fina sorra,
miràvem la Lluna plena,
ara el mon s'ensorra,
i m'omple el pit de pena.
Les teves fines mans,
acaronant la meva cara,
descobrint els teus encants,
que m'il·lusionen encara.
El cruel que vas ser amb mi,
quan aquella matinada,
en mans del dur destí,
em vas deixar estimada.
I enyoro els teus petons,
em falta ta mirada,
en cada un del segons,
de la meva vida cansada.

Enyoro els teus petons
em falta ta mirada.








Comentaris

  • pura poesia...[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 05-06-2006 | Valoració: 10

    Aquest poema m'ha emocionat, enyorances d'amor, el poema és preciós, dels teus que tant m'agraden... parlar d'amor és parlar de poesia, i la teva és sincera, senzilla i plena de sentiments... pura poesia.
    Per aquesta poesia et mereixes cinquanta petons... gràcies

    Maria Pilar

  • Els teus ulls miraràn uns altres ulls[Ofensiu]
    helena | 05-06-2006 | Valoració: 10


    Averrois, de vegades els dolors serveixen per a fer poemes curulls de bellesa i amor.
    Res és per esborrar dins la nostra vida, tots els moments viscuts ens han fet com som ara.

    Així t'he conegut, així m'agrades.
    Sense aquest sofriment series un altre,
    que jo no conec.

    T'estimo molt, ja ho saps.

    helena

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!