Recordo

El soroll de les onades,
passejant per la platja,
sentint a la cara oratge,
de tantes coses passades.
Quan veníem d'amagat,
agafats forts de la mà,
a la mar havia demanat,
que no ens deixes marxar.
Que estirats a la fina sorra,
miràvem la Lluna plena,
ara el mon s'ensorra,
i m'omple el pit de pena.
Les teves fines mans,
acaronant la meva cara,
descobrint els teus encants,
que m'il·lusionen encara.
El cruel que vas ser amb mi,
quan aquella matinada,
en mans del dur destí,
em vas deixar estimada.
I enyoro els teus petons,
em falta ta mirada,
en cada un del segons,
de la meva vida cansada.

Enyoro els teus petons
em falta ta mirada.