Recordant amor

Un relat de: Marc Freixas

Portava els meus somnis arran de mar,
nedava a prop teu sense tocar-te,
però moria l'amor eternament per no besar-te.

Sentia la teva enyorança amb la dolça veu,
demanaves l'infinit en el meu cor,
però mataves la sensibilitat, tot jugant amb els sentiments.

L'egoïsme va ser el mal que ens va ferir,
i la gelosia, ignorància que ens va separar,
i droga que ens va maleir.

Encara t'estimo recordant l'amor que vam sentir :

recordant tota aquella passió sense fí, mentre va durar.

Comentaris

  • efimer[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 12-10-2004 | Valoració: 10

    Bonic poema, sentit, viscut. A voltes hi han moments que són efímers, els sentiments també són com miratges i allò que ha de passar passa, després ens donem del que vam perdre per a bé, o per a mal. Així van corrent els dies fins a trobar l'arcàdia.
    Una abraçada.
    ( tinc problemes amb l'ordinador, disculpeu que no us comenti els treballs, espero tenir-ho arranjat aviat)

  • Tot dit![Ofensiu]

    Els comentaristes precedents se m'han avançat. I ja t'ho han dit tot. Completament d'acord, per tant, amb brideshead i Manuel de Lino.
    Mar, enyorança, amor... Tres pilars per a un poema breu, harmoniós i elegant.
    Enhorabona de nou,

    Vicenç

  • Simplement . . .[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 05-10-2004

    Simplement . . . collonut Marc.
    Concis i directe.
    Fins aviat.

  • Què bonic ![Ofensiu]
    brideshead | 05-10-2004 | Valoració: 9

    Què bé descrius l'enyorança d'un amor perdut!
    Felicitats, Marc, fa poc que sóc a RC, però et veig per tot arreu! Ànim, aprofita totes les teves neurones......però ves poc a poc, que vull llegir-ho tot!
    Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.