Recorda en demanar un desitg per tal de que mai s'esvaneixin els somnis

Recordes aquella carta que et vaig enviar? Tu que tant la somiaves. Quan arribaré el carter, se't ficaren els nervis a flor de pell, i et preguntaves, si era la carta que tanta il·lusió et feia o tan sols era una maleïda factura. Et dirigies a la bústia amb inquietud, la obrires amb força (encara que no en feia falta), amb alegria veies la recompensa a tanta impaciència, obrires el sobre de mala manera, estripant-lo, allà mateix llegires la carta. Hi posava tot allò que volies sentir, tot allò que tant havies desitjat i que ara ho tenies a les mans, aquelles belles paraules tatuades amb tinta de ploma al simple paper, que et ressonaven a la ment, fent gran festa. Encara ara guardes aquella carta per llegir-la de tant en tant, per així mai oblidar i sempre recordar.
Recorda tot allò que vas llegir, tot allò tant estimat per tu, recorda aquell precís moment on eres l'ésser més feliç da'quest món, recorda tota aquella estampida de sentiments en un sol. Inborrables.
Recordes aquell poema que et vaig recitar? Era de nit, esperaves el tren que et portava a mi, tu eres en aquella estació fosca i freda, on hi comparties la solitud protegint-te de la pluja, en un lloc mig cobert de l'estació, mentres esperaves el tren somiaves en que fos allà amb tu, i s'atura la teva il·lusió quan de sobte sentires la meva veu recitant el poema d'aquell filòsof que tant t'agradava i que cada cop que el senties t'esglaiaves de plaer, aquell poema que era la meva declaració, tu que entusiasmada m'abraçares recordant a aquella carta.
Recorda totes aquestes sensacions, dels meus regals, que com tots son sorpresa. I cada cop que pensis en algun desitg que t'agradaria que es complís en el millor somni, recorda aquells miratges reals. Recorda-ho