Record de vida

Va agafar l'ascensor del gran gratacels, va prémer l'últim
pis i sola va anar veient com les llums que marcaven la
planta per a on passava li aclucaven l'ull. En pocs minuts
l'ascensor es va aturar. Per un moment va dubtar quan es va obrir la porta, però tan sols va ser un moment. Va pujar per les escales que la durien a la terrassa. Esglaó a esglaó, pesadament, fins arribar-hi.

Es va acostar a la vora, va pujar a sobre la barana i va
mirar un moment l'espectacle que els seus ulls li oferien.
Desprès va deixar que el seu cos s'abalancés al vuit.
Mentre anava caient va anar veient totes les imatges de la
seva vida, una per una, segon a segon, any rere any i quan
faltava poc perquè el seu cos s'estavellés al terra, se'n va adonar de que la seva vida no havia estat tan dolenta.