Record de Collbató

Tenim pendent un recorregut a peu des del poble fins al Monestir de Montserrat. Ho havíem intentat l'Antoni Ibáñez Olivares l'Antonio Mora Vergés, però desistíem en aquella ocasió a les envistes de Sant Joan. Tenim el costum d'arribar a casa, com més tard a les 14:00 hores.

Ho farem - espero - amb dos vehicles, un el deixarem aparcat a la estació de cremallera a Monistrol, i l'altre a Collbató prop de Sant Corneli.

Quan a l'origen del topònim trobem almenys dos propostes :

Un origen àrab , de la nissaga dels Banū Qāsī ; amb altes responsabilitats a la Frontera Superior En Collbató, trobem esmentat en documents antics el mas Benús o Banusa . També dins terme està documentat fins a darreries del segle XVIII el molí de Salfores; alfores, derivat de l'àrab al-hurī, "graner", amb l'article salat que juntament amb la llibertat perdríem els catalans l'any 1.714.

La tradició explica que la gent del poble pujaven a coll i bé els romeus a Montserrat i s'ajudaven amb un bastó; d'aquí Coll Bastó, que s'acabarà convertint en el topònim actual.

Reforçant la tesis d'un origen àrab, reprodueixo aquí un paràgraf del Gregori Portero :

A principis dels anys setanta,un petit grup d'escolars de la "Escuela Unitaria de Niños" de Collbató, dirigits pel prolífic i assenyat mestre del poble, Don Manuel Chavarri Martin, s'enfilalava sovint els matins dels dissabtes dalt del turó on hi havien les restes d'un vell castell moro per fer petites excavacions i intentar descobrir restes del seu antiquíssim passat. Duien a sobre algunes eines, però cap tan efectiva como la somni de fer troballes rellevants per a guarnir un futur museu del poble.

Aquella canalla de fantasies i llegendes, va ser el relleu generacional que als noranta presidiria l'ajuntament, regentaria botigues, i continuaria conreant els camps d'oliveres, ametllers i vinyes del poble. Però de la mateixa manera que aquells nens es feren homes de profit, i encetaren els destins de tan mil·lenària vila, el vell castell moro que presidia el seus casc antic es continuava desgranant i morint d'oblit.

El Josep Salvany i Blanch l'any 1.922 justament des del Castell , farà una fotografia , que ens permet apreciar una perspectiva excepcional de la població.

Ens acomiadàvem de Collbató desprès de fer un tomb pel poble.

© Antonio Mora Vergés