Rebombori de colors

Pi...pi....piiiiiiiiiiiiiiiiiiii......
Freda, com el glaç de la nevera.
Buida, com un castell en ruïnes.
Solta, com baldufa que va torta,
i no deixa de rodar,
sobre llises superficies...

I ara!!!!!
Què diu aquest canalla!!!!
S’ha passat de la ratlla!!!!

Potser si, però de l’error,
n’aprenem dolços mestratges,
de la vida n’agafem millors missatges,
per fer bonic el camí,
sense emboirar la imatge.

Toc, toc.....
Sóc jo altre cop.
Prefereixo escoltar,
els batecs que m’acompanyen.
i escalfar i alimentar,
les rutines que ens envolten.

I la seva dignitat,
no la guanya ni l’escanya.
Cementiri de l’oblit,
són paranys fets per l’aranya.

Eeeeeeeeeeeh?
Rebombori al carrer!!!!
...ja han sortit per dir que NO...
possibles mantes que cremaven,
i valoren el moment,
mentre s’escalfaven.

Dooooong!
Esclavitzen el moment,
distorsionen tota ment,
oblidem aquella gent,
que encadena allò que sent.

Foooc!!!!!!!
S’ha cremat ben innocent.
Preferia flama encesa,
i gaudir de l’emoció,
que sonava com cançó.
Mira,
tot pot ser diferent,
ho varia el sentiment,
no la simple grolleria.

Clec!
Hem obert amb espetec,
com joguines de la vida,
Juga al joc que vols jugar,
però no siguis submissa.
Tanques llums,
i tot és fosc,
sinó vius el dia a dia.