Rara?

deixarem de banda la paraula rara, està començant a perdre sentit... l'he llegit tantes vegades que ja no sé què significa!!

a vere, a la societat vulguem o no s'ha establert una manera de fer i d'actuar, una costum de comportar-se de la manera que ho fa tothom, que per molt que diguem al contrari, tots duem a terme. uns d'una manera i els altres d'una altra. i per molt que els raros critiquin als normals i els normals es burlin dels raros, tots acabem fent exactament el mateix, d'una manera o d'una altra. per molt que ens esforcem mai podrem deixar de ser com l'altre, i sempre en serem una petita rèplica.

d'altra banda, aquells que anomenem raros o diferents no deixen de ser més que persones no-bàsiques que contemplen la vida des d'uns ulls diferents als establerts, als bàsics. persones que l'entenen a la seva manera sense deixar que el que l'altre pensa interfereixi en el que ell creu, que viu d'ell mateix i no pas dels demés, fent-se així la seva pròpia vida. això no és una persona rara, això és una persona única.

FELICITATS pel text Oronwen, m'ha agradat molt!!

la meva amiga: "ells es riuen de mi perquè jo vesteixo diferent que ells, i jo en canvi em ric d'ells perquè tots van iguals"

La societat en què vivim ara (parlo més aviat dels adolescents, el món dels adults no sé gaire com va), critiquen molt a qui són diferent de l'altre gent. Creuen que són gent "rara", quan més aviat són ells que són raros vestir tots iguals i escoltar el mateix, pensar igual...

Totdon i tothom és diferent, ningú es raro/-a. Més aviat ens tenim que alegrar de ser diferent al model que s'imposa amb modes i ideologies. Així s'és lliure. Lliure.

Sóc com sóc.
Que ningú em critiqui.
Que ningú em pressioni per ser d'alguna manera.
Sóc com sóc,
a vegades alegre, altres vegades trista.
No em sé definir, de fet, poques persones coneixen el seu verdader jo.
Tu, que em critiques i em jutges, n'ets una. Així que calla.
Com ets tu? Una falsa imatge, que es comporta com volen els altres,
sense ser lliure

Bones! M'ha agradat molt el relat! Molt directe i sincer! ;) jejej

Ser raru" o "rara" no vol dir res més que ser un mateix!El concepte de "normal" no existeix i si l'intentem seguir deixarem de ser qui som!!

Recorda!: No deixis mai de ser rara, no deixis mai de ser diferent, ja que "ser diferent als altres implica ser tu mateix!"

Visca les rares i els rarus! No permetem que ens convertim en una rèplica de la resta!

Una abraçada! Salut i força! :)

Hellous!!!!! k tal?? quina sorpresa eh?? jejeje no t preucupis k no ficare re "raru"!!
M'ha agradat molt que et fiquéssis a escriure aquí! Ja vuràs com en el fons t'agradarà! I és un vici ficar-se a llegir els altres relats! Encara acabarà sent culpa meva que et digués que existia això! jeje
I respecte al relat, m'ha agradat molt!! per algu t ficu un 10 no?? Jo també sóc molt rara, però el món acabarà sent nostre.... tothom té una o altra cosa que el fa diferent, o sinó, raro.... I don't know!
wenu xiketa, que vagi tot molt bé!!!
Una tubiabraçada!!!
Aida

M`AGRADA ELRELAT TE TOTA LA SNCERITAT I VERITAT NO ES POT DEMANA MES UNA ABRASDA I BONA SORT A RC

Mira, només et dic que si ser normal és èsser com la majoria d'este país....AMUNT ELS RAROS!!!! jajajaajajaja

Sembla que ser 'normal' és pensar com la resta, vestir com la majoria, fer allò que molta gent fa.....

A voltes, l'única conclusió que traus és 'potser siga jo la rareta....'. I, a més, una i altra volta t'ho repeteixen: 'laura, pero mira que eres rara'. I, mira, potser siga així, siga molt estrany allò que faig. Per això quan trobe algú que actua o pensa com jo, se'm fica un somriure tan gran a la cara i em sento feliç!

Bé, eixa pregunta sempre ens la farem, però almenys et queda l'alegria de saber que, encara que siga o no rara, hi ha gent com jo! jaja.

Un beset