Quina setmana!

Malentès
Malgrat ser dilluns, li va fer tanta il·lusió quan els seus superiors li van comunicar que havia de ser pare, que tant punt va poder, va comprar-se una revista per anar ben preparat al banc d'esperma.
Preguntes:

• A què es dedicava el protagonista?
• Quin tipus de revista va comprar?

---

Habitació 323
En efecte, a l'armari de l'habitació 323 de l'Hotel Carlton, hi va trobar una maleta negra, tal com li havien promès. Només d'obrir-la, va maleir els seus superiors, .la va tornar a tancar d'un cop sec i va exclamar, desesperat: Ja n'hi ha prou d'aquesta història!
Nota de l'autor: Vista la reacció del protagonista, i per respecte a les seves paraules, dono la història per acabada, avui dimarts a les set del vespre.

---

Ordre públic o ordre púbic?
Dimecres, a les dotze en punt del migdia. Gairebé un centenar de persones s'havia concentrat a la plaça major del poble, convocats per l'autoritat. En aquestes, va arribar l'agutzil, i, després de demanar silenci va començar a llegir el ban següent: "Per decisió de l'autoritat i d'acord amb la normativa vigent, a partir d'aquest matí queden prohibides les concentracions a la plaça major. La qual cosa es posa en coneixement de la població, perquè es dispersi immediatament. Esperem que feu cas de l'autoritat i que no sigui necessària la intervenció de les forces d'ordre públic. He dit"
Pregunta:

• Què haguessis fet, tu?

---

Pregunta indiscreta
-A qui estimes més, al pare o a la mare? -va preguntar el mossèn a la nena. -Me'ls estimo a tots dos igual, -va contestar la nena, ben educada. I va afegir, -Però el dijous m'agrada més anar al parc amb en Josep, el xicot del pare.

---

Al peu de la lletra, si la lletra té peu
-Ja podeu anar tots a pastar fang, -va cridar la mestra, farta de soportar tot el dia aquelles criatures. En sentir-ho, obedients, tots els nens van sortir corrent, de pet al bassal que s'havia format al mig del pati. Sort que era divendres.

---

Dissabte
-Amics i amigues, alcem les copes tots junts i brindem per un món millor, més just i solidari!
Ep, tu, cambrer, a veure si espaviles, i acabes de servir-nos el cava, que estem esperant per fer un brindis collons, que sembla que vagis adormit. Com deia, amics i amigues, alcem les copes …

---

Calavera
Des d'un racó desconegut, va començar a sonar la cançó preferida d'en Ramon, provocant les tímides rialles de les més joves. -No hi ha res a fer, Ramon, sempre seràs un calavera, -va pensar el seu company de farres, carregat de raó, mentre el paleta acabava de rejuntar la làpida del nínxol del seu amic. Feia un diumenge gris i ara, començava a ploure.