Cercador
Quin patir tot plegat
Un relat de: Víctor GausachsA mi fer-me gran em va arribar de jove, sempre he estat un patidor de manual i ara amb vint anys sembla que m’hagi de caure el món a sobre. Tindre temps de fer tot el que vull? M’agradaria estudiar això, però és clar que si ho faig perdria massa anys. El cap ple de plans de futur, calculant anys, incerteses i projectes de vida sense ni saber si dinaré espaguetis o macarrons perquè estem a final de mes i no puc permetre’m altra cosa. S’ha de dir també, que per molt planificat que sigui i per molt que pateixi per sobre de tot soc un dropo; una combinació dolenta que em porta força mals de cap.
I és que, al cap i a la fi, és inevitable viure en el record d’aquella infància de setmanes inacabables i estacions infinites. Cada dia més llarg que l’anterior i una vida llarguíssima al davant. A l’hivern un fart de passar fred i demanar un estiu ben calentó i a l’estiu una calor horrorosa i llarga com un dia sense pa que et fa suplicar un hivern gèlid per desfer-te del record de la suada. Però de cop i volta ara resulta que envelleixes i tot s’escurça: els dies no donen més de si, se’t fa tot massa curt i sembla que l’any no tingui dies suficients per a fer la meitat del que vols. O tot molt ràpid o tot molt lent, el temps sí que deu ser relatiu, però també és un torracollons.
Pateixo perquè no sé si enyoro més l’eternitat passada o enyoraré molt més en un futur el temps frenètic i excitant de la vida d’adolescent, volàtil, lleugera i apassionat, un sac de mals i problemes, de joia i plaers.
2 de març de 2022, Salamanca
Comentaris
-
Molt entretingut[Ofensiu]Mar Casellas del Olmo | 04-04-2022
L'he trobat molt entretingut Víctor! Segueix així!
-
Ah![Ofensiu]Prou bé | 04-04-2022
I benvingut a RC!
-
Adolescència[Ofensiu]Prou bé | 04-04-2022 | Valoració: 10
No havia pensat, ni sentit mai que un dels trasbalsos de l'adolescència fos sentir-se vell, O molt gran. Però perquè no? Deixes la infantesa i entres en una etapa plena d'interrogants i dubtes. És com quan deixes l'edat madura per començar a recórrer la vellesa que, també, és plena d'incerteses. (Ben certes, però...) M'ha agradat l'estil i com relats i a més a més, m'has fet reflexionar! Bona feina!
Amb total cordialitat -
El pas del temps[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 04-04-2022
Bon dia, Víctor:
M'agrada com has comparat la infància amb "les setmanes inacabables i estacions infinites".
Cada cop ens queda menys temps i l'hem d'aprofitar. El temps que se'ns escola és molt relatiu, depenent del moment en que estem, el vivim d'una manera o d'una altra.
Una forta abraçada i a continuar escrivint. (A veure si descobrim la vida d'adolescent del protagonista del relat).