Quelcom em diu

Els dimonis juguen a ser àngels,
i jo, jugo a ser dimoni per explicar-me
que el temps passa i no sabem
fer del present una promesa del passat.

El caramel, llaminadura del moment,
de l'instant que es desfà sense ser conscient,
malgrat que pensis l'infinit al futur més proper.

I soc culpable, si, i alhora a la penombra...
m'amago i penso que la lluna va ser teva,
i de ningú mes; Amelie ballava al Sena
sense saber que les pedres s'enfonsen,
l'absència de la imatge, la veu de la paraula
desconeguda a l'oïda, oblidant la lluna
a glop de vi i curiositat mesquina.

I ara, busco un riu que em porti allà
on no hi vaig anar aquest estiu,
però quelcom em diu que es massa tard.

Quelcom em diu vas ser un covard,
quelcom em diu ara no és el moment,
quelcom em diu et mereixes ser odiat...