qué vols que et digui ?

Si vols que et diqui quelcom, m'ho dius i llestos.
Diré qualsevol cosa.
No cal que m'hi miri gaire, sobretot si és a tú i qui haig de dir-ho.
Diré el que em passi pel cervell en aquest mateix moment, sense pensar si et sabrà greu o no que t'ho digui.
Ho diré i prou.
Ja estic farta de mesurar les paraules, per si són o no són les que toca dir.
Ara, les diré i si no t'agraden, si no les trobes adients, dons et fots.
Són les paraules que surten fruit d'una emprenyamenta de la qual te'n faig culpable.
Paraules i més paraules, que brollen grolleres.
No soc així, jo. No ho soc de normal...
Ara, quan no puc refrenar les ganes de dir-te de tot menys bonic, dons el meu llenguatge és menys "educat". No tinc temps per miraments.
Per tant, no m'atabalis amb classes magistrals sobre el que és o no correcte.
Et diré el que em passi pel nas i ho faré mirant d'aprop els teus ulls de musol.
Més que res, perque t'adonis que no em fas por. Gens de por. Més aviat em fas pena. Desgraciat !!