Què veurem i què sentirem?

Un relat de: Noia Targarina


La pluja del carrer és fina i freda,
com la vida mateixa,
els records, l'amor, la simpatia,
i la forma de recordar les persones,
és una de les coses que
quan les persones no hi són, al teu costat,
te les fa recordar,
i en certa manera continuaràs pensant en elles,
i continuaràs caminant cap al futur,
de la millor manera possible.

La vida és bonica i senzilla,
i coneixes persones que t'ajuden a viure,
t'ajuden a sentir-te especial i única,
i en elles hi ha amor, hi ha pau,
simpatia i senzillesa.

Sempre recordes la manera de viure,
i la senzillesa de la gent,
ja que al sentir-te així
sentir-te acompanyada,
no et fa sentir sola,
i sents l'abraçada de la gent
i l’amor de la gent que et fa sentir en el teu cor,
que bonic és viure així!

Comentaris

  • Sentir-se...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-10-2023

    acompanyat, és símbol de calidesa i comprensió.

    Una abraçada Noia Targarina.

    Rosa.