Què vaig trobar?

Un relat de: Noia Targarina


Jo anava per un camí,
tenia gana d'un pa de pessic,
vaig parar a menjar sota una carpa,
tenia fred,
tenia el cabell llarg i marró,
vaig anar al taulell
i al calaix vaig trobar un sobre
vaig sentir un soroll
un pom de porta que s’obria,
vaig sentir olor a conyac
s’atansava al meu nas,
de sobte va caure tot un joc de perles a la taula,
eren originals, atrevides, innovadores i precioses,
de sobte vaig deixar de sentir el soroll,
i un animal es va atansar,
que ruc vaig ser,
es va sentir el soroll de l’aigua
i no vaig voler moure’m,
se sentia una veu que parlava
de sobte es va obrir el llum,
vaig veure el decorat de l'habitació
i en un moment,
el telèfon va sonar
algú trucava i s’arremangava la camisa
i de sobte el soroll va parar
vaig pensar ha partit i m’ha deixat aquí.

Comentaris

  • inquietant[Ofensiu]
    Atlantis | 03-03-2022

    Un relat inquietant. Ens mostres sensacions que recorden a algú molt proper i en aquest escenari la trucada de telèfon et fa pensar en una notícia dolenta.

    El final el tu pensament de
    vaig pensar ha partit i m’ha deixat aquí.
    et deixa plena de tristesa.

    Has aconseguit commoure'm.
    .

  • Descriptiu. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-03-2022 | Valoració: 10

    Segur que vas trobar a ell i un joc de perles a la taula. Les imatges són molt ben relatades. Molt descriptiu tot el poema, on deixes el tarannà que tens dins teu.
    No he posat un 100, perquè no hi ha.
    Enhorabona, Noia.
    Abraçades...