Què va passar?

Un relat de: Noia Targarina


Hi havia un bebè en el bemoll,
i és veia un bibliòleg dalt de la muntanya
i el bilió de bebès estaven assentats,
i portaven un bilió de monedes.

Dins la porta de la casa hi havia un bimbell,
i el biòleg portava un ble per obrir la porta,
i quan mirava el blog al seu ordinador,
trobava un bloom i un bobò.

S'atansà un bogo, i el nen estava menjant en un bol,
se sentia un bombeig i un home portant un bombí,
se sentia un bombo i un bombolleig d'estrelles,
i de sobte un boom i un oboè a la vegada.

Una persona bella que era bogomil,
i estava boja es va quedar immòbil,
dins l'immoble una escriptura il·legible
mentre el mòbil sonava,
i dins el moble hi havia un regal audible.

Comentaris

  • Fidel Català | 07-06-2022

    Un bon embarbussat!
    (Avui he après aquesta paraula, ves! Tot i que no sé si es diu "Engargussat")
    Bona feina, però encara lluny d'una bona sintonia rítmica, segons el meu enteniment poètic.
    Cal insistir-hi, potser, per evadir la ment de coses mundanes. Un bon intent, no defalleixi.

  • Per evadir-se[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 06-06-2022

    Un altre poema amb un joc de paraules intel.ligent i divertit. Dels que comences a un lloc i acabes a un altre completament diferent. Una bona solució per evadir-se una estona.