Que poc valoro la meva vida

Quan tenia uns vuit anys, vaig somia que podia volar, era meravellós, els meus braços enlaire feien que m’aixeques i pogués volar, volava per tot el barri, i recordo una felicitat immensa. Aquell matí em vaig aixecar del llit, i vaig alçar els meus braços esperant aixecar el vol, i la meva germana, se’m va quedar mirant i em va dir si m’havia tornat boja. I jo encara podia recordar la dolçor d’aquell somni i ara després de tants anys el puc saborejar a la meva memòria.

Em sento reflexada a la imatge de la meva mare, ara m’adono de moltes coses que feia ella i que ara faig jo, sóc conscient de que sense voler-ho sóc ella, i ho vull així??

La meva mare feia anys que vivia en la foscor, no era feliç, la infantesa havia sigut dolenta per ella, la seva mare era molt malpensada i molt gelosa.

La meva mare en va explicar que quan era ella petita, la seva mare la va amenaçar amb un ganivet i li va dir que no s’apropés al seu marit, que era el seu pare, m’ha mare tenia devoció pel seu pare, l’estimava, era un home que sabia escoltar i era molt intel•ligent, i a m’ha mare això la tenia enlluernada, de les històries que li podia explicar, doncs la meva avia gelosa i malpensada va creure que la meva mare i el meu avi s’estimaven com a parella i no com pare i filla.

Això va marcar a la meva mare de per vida. Crec que això li va fer alçar el vol de casa de ben jove, i casar-se sense amor amb el meu pare.