Foscor de dia

Un relat de: VICKY

Pare, per on surt el sol?
vull saber per on s'amaga?
per poder-lo trobar i no desesperar
si al despertar no el vec de vegades.

Pare, saps? puc sentir dolor
per la mort propera
l'angoixa t'ofega
i sense respiració el cor batega.

Tothom creu amb la lluna
claror per tanta foscor
Pare, a on s'amaga la lluna?
que necessito sentir-me segura.

Pare, vas marxar tot sol
amb la fredor als llavis
al cap dels anys penso molt
en els teu consells sabis.

Jo ara ser que no estàs sol
ni la lluna ni el sol
vull saber a on s'amaguen,
el que vull saber:
És a on són la mare?
i el teu fill petit que descansa junt la mare?

Diga'm que dormen!!!
Diga'm que són amb tu!!!
saber-ho em dona pau
per poder despertar
d'aquest terrible malson.

Comentaris

  • Poc a poc[Ofensiu]
    Cincdos | 01-02-2010 | Valoració: 10

    mica a mica aniràs aprenent i millorant.
    Ningú neix ensenyat!

l´Autor

Foto de perfil de VICKY

VICKY

10 Relats

8 Comentaris

8666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Tinc 39 anys, no se escriure, penso en català i per això m'és molt més fàcil explicar-me amb aquest idiome, i així ho intento.

Vaig perdre al meu germà petit amb un accident de moto (set '07), al cap de nou mesos la meva mare (juny '08) va marxar amb ell.

Això ha fet que la meva vida donés un gir molt gran i em fes sentir molt de dolor dins meu.

Sóc separada, tinc dos fills preciosos, són els que m'han donat la força per continuar, també tinc una nova parella que m'ajuda a trobar la il.lusió a envers a aquesta vida.