Cercador
Què. Per què i com.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Que hi fa que el bosc somrigui?
Per què els ocells canten cada
matí?
Com trien els porcs senglars
l'era a on rebolcar-se?:
La millor resposta és la
que dissol totes les preguntes.
La llum que filtra els núvols
reflexa al mar tota la gama
de grisos.
Comentaris
-
Curiós... [Ofensiu]Eloi Miró | 21-10-2013
M’he agut de llegir dues vegades el poema perquè després de llegir-lo he tingut la sensació de no haver entès res! Suposo que ho deu fer l’hora i el cansament del dia... que no és poc!!
I després de tornar-lo a llegir per segona i tercera vegada, t’he de demanar perdó perquè no acabo de trobar el tema... potser serà qüestió de llegir-lo demà.. hahahaha
S’ha de dir que les fotografies que desperta aquest poema són molt boniques, i estic d’acord amb l’Aleix quan i posa una etiqueta exòtica... de la mateixa manera estic totalment d’acord amb el que dius de les preguntes: La millor resposta és la que dissol totes les preguntes... i és així, per què no hi ha res més bo que donar una resposta que desmunta i fa qüestionar la mateixa pregunta en si!
Qüestió... que me’n vaig a dormir i demà serà un altre dia!
Molt de gust de llegir-te i perdona la parrafada, prometo ser més breu en el pròxim comentari!
Una abraçada
Eloi
-
He viatjat per la teva pàgina[Ofensiu]joanalvol | 18-10-2013
i els teus darrers escrits m'han sorprès gratament. Quan s'obre el cor la ment respira i en la pregonesa tot es veu diferent. Tot canvia segons la perspectiva, si és el Jo de Debò que observa o el jo fals que ens aniquila.
Gràcies pel teu comentari, amic, permetem que així ho digui.
Joanalvol -
Oriental[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-10-2013 | Valoració: 10
Talment aquest poema sembla escrit per un japonès. Natura, animals, sol i núvols en un sol escenari. Una barreja temptadora, escrita amb la profunditat que ens tens acostumat. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
426992 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com