Què era el que sentia?

Un relat de: Noia Targarina


L’enèsima vegada que pensava en els records
immensos i llisos d'aquell mes.
Era un mes ple de records,
amb una missió i amb un record constant de cada moment,
només pensar-ho els sentiments afloraven,
sense cap mena d’intenció venien a la meva ment,
no solament com pensaments sinó que els sentia en el meu cor,
em sentia com una nena de sis anys,
els dies passaven de sol a sol
i aquests sentiments eren constants
sols en pensar els records venien de nou,
semblava com un somni que no s'oblidava mai.

Comentaris

  • Records en el teu ser. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-03-2023 | Valoració: 10


    Tants records, que no pares de pensar i de patir, sobre la persona que vols molt.

    Vas recordant tots els teus desigs del teu home, que ha faltat.

    Un poema molt trist i a la vegada molt tendre.

    Cordialment.

    PERLA DE VELLUT

  • Ahir i avui[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2023 | Valoració: 10

    L’ahir sempre és present, perquè Lara va massa depressa i el demà és desconegut. Quin gran tema de reflexió, el record! Una forta abraçada.
    Aleix

  • Records...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-03-2023 | Valoració: 10

    inoblidables que toquen el cor.

    Aquest poema és tendre i sentit, un des que més m'han agradat dels que has publicat.

    Enhorabona Noia Targanina.

    Una abraçada ben forta.

    Rosa.

Valoració mitja: 10