Sento el meu cor ple de joia

Un relat de: Noia Targarina
Sento el meu cor ple de joia,
la tristesa sempre hi serà,
ja que quan no tenim el que estimen,
al nostre costat,
sempre pensem que podria estar amb nosaltres,
junt amb nosaltres,
pensem que la vida és molt injusta,
que no ens deixa sentir l’ amor,
però no és així,
tenim persones al nostre costat que ens ajudan a continuar endavant,
i fer-nos sentir millor i sentim una esperança dins el nostre cor,
a la nostra forma de veure que no serà la dels altres,
no sempre coincidirem ja que tothom és diferent,
i té diferent forma de pensar que no sempre coincidirà amb la nostra,
la vida ja moltes formes de viure-la ,
el que importe és viure-la bé i ser feliç,
i fer feliços a les persones que tens més al costat teu,
encara que de vegades hi ha persones que no miren de fer feliços als altres,
i intenten ser feliços sols ells mateixos sense tindre en compte les persones que
tenen més al seu costat,
l’ únic que els importe és ells mateixos i res més,
la vida és un cúmul de vivències i instants precisos que ens ajudan a continuar,
caminant i caminat cap a futur incert que intentarem que sigui millor.

Jo sóc més forta i valenta del que en pensava i continuaré caminant i no defalliré
així és la vida de senzilla

Comentaris

  • Aleix Ferrater | 02-09-2026 | Valoració: 10

    Un retrat del que és la vida, la vida i la mort. L'absència i la presència són ben presents en aquest poema que, a mesura que el vas llegint, a mesura que allargues els versos i les frases, allargues el sentiment que ens vols transmetre. Una forta abraçada!

    Aleix