Què en faig?

Un relat de: andreums

Fa temps que no escric,
fa temps que no ploro,
fa temps que no enyoro,
i fa temps que no estimo.

Món gran,
que a soles estic en ell,
cor petit i núvols grans,
núvols de gran tempesta.

Paisatge verd que es torna vermell,
paisatge marró que en bosc està,
perdut hi estic,
perdut està el meu cor,
perdut està tot.

Paisatge groc que blau es torna,
com blaves són les ones del mar,
com blaves són les meves llàgrimes,
a punt de plorar hi estic.

No sé que fer,
ja en tinc una donzella en el meu castell,
ella té un cavaller en el seu cor.

Si m'enamoro,
li seré fidel?

Si l'enyoro,
li serè lleial?

i, si l'estimo,
seré el seu estimat?

No sé que fer,
perdut enmig d'un gran bosc estic,
no sé qui sóc,
no sé on vaig,
no sé estimar.

Estimar, o no,
aquesta és la qüestió.

Si estimo,
la perdré,
si no estimo,
ella m'enyora,
i plora.

No sé que fer!

Grans núvols de tempesta
suren en front meva.
Fort vent que a la meva donzella em porta,
temor d'un encantat bosc,
dons vaja on vaja,
faça el que faça,
de segur que en ploraré.

15:57 ~ 19/12/2006
Biblioteca UJI;
Castelló de la Plana.

Comentaris

  • Vaig intentar-ho amb ella[Ofensiu]
    andreums | 24-08-2007

    Vaig intentar-ho amb ella, pero va fracassar.
    Després de 6 messos de rel·lació i de males paraules vam tallar.
    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=507493
    .

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

66874 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València