Quan tornin les foscors

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Capítol I (Introducció)

En un lloc indefinit, camí d'un destí incert, el petit deixeble, impacient, es dirigeix al seu mestre espiritual, que està mastegant unes arrels que acaba de recollir del costat del camí:
- "Mestre, quan falta per arribar?"
- "No et preocupis fill, quan tornin les foscors, la llum ens guiarà."

-----------------------------------------------------

Capítol I. La ràdio, nena!

En una casa qualsevol d'un petit poble -que ara no en recordo el nom-, de les comarques gironines, on (gairebé) mai no hi passa res, una dona, entra esbufegant al menjador:

- "De pressa, poseu la ràdio, que ara ho diran! Han trobat la Margot, la nena de can Tragèries!"
- "Nena, engega la ràdio! I apaga la tele d'una vegada!"
La noia, obeint en part al seu pare, connecta l'aparell de ràdio. Fan música, i no precisament de la més actual.
- "Noia, el teu pare t'ha dit que apagis la tele, que no l'has sentit?"
- "Ai, deiexeu-me acabar de veure la pel·li, no?"
- "Que apaguis la tele, cony!" Crida el pare, sense donar peu a cap més dubte.

La noia, ara sí, apaga la tele i surt enfadada del menjador.

L'emissió musical de la ràdio s'interromp de sobte per donar pas a l'avanç informatiu:

- "Interrompem l'emissió de la Roda Musical per confirmar que finalment la poicia ha detingut el delinqüent que va robar el cotxe de la Perpètua de Can Tragèries, amb la seva nena de vuit mesos a dins. Segons la policia, el delinqüent, que té nombrosos antecedents, només volia el cotxe per anar a comprar droga a la capital"

- "És clar. Perquè llavors aqui no n'hi havia pas de droga", comenta el pare amb sornegueria.
- "Poc que n'hem tingut mai d'això, aquí", sentencia l'àvia, una mica molesta per la ironia del gendre.
- "Així que per fi han trobat la **nena** de can Tragèries", insisteix l'home, sorneguer de mena, posant émfasi a la paraula nena.
- "Si noi, és que deu fer més de vint anys d'això de la desaparició", afegeix la dona que, sofocada, s'havia acostat fins a la ràdio per apujar el volum:

- "Com recordaran els nostres oients, fa vint-i-un anys va tenir lloc la trista desaparició de la Margot, la nena de can Tragèries, sense que des de llavors se n'haguéssin tingut més notícies"

- "Valga'm Déu, vint-i-un anys ja, com passa el temps", va exclamar l'àvia, desolada. - "Si sembla que va ser ahir, pobre Margot", afegeix encara.
- "Després de vint anys l'han trobat? S'han cobert de glòria els civils", rebla l'home.
- "No estàs pas mai content, tu," li contesta la seva dona. - "Més val tard que mai, recoi! I no han pas estat els civils els que l'han trobat!"

En aquestes, la noia de la casa, torna a entrar a l'habitació, esperitada, agafa l'abric i surt de la casa.
- "Vaig a can Garriga, a veure si puc acabar de veure la pel·li amb tranquilitat, que en aquesta casa no es pot fer res!"
- "Batam!" fa la porta.
A fora, el vent bufa amb força.

(…continuarà …)

Comentaris

  • misteri misteri[Ofensiu]
    Linkinpark | 30-12-2004

    q passara??? quin misteri!!!!! fins quant em tindre que esperar per la próxima entrega??? suposo que no molt ja que ja està publicada, Bé, vaig a veure q posa....

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

192686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla