Quan tornin les foscors (IV)

Introducció

El jove ja s'ha tret la camisa, suat com anava de tant caminar.
- Mestre, quan pararem?
- Mira fill, quan arribi l'hora pararem. Però no pas abans, per l'amor de Déu!

-------------------------------------------------------

Capítol IV - EL RETROBAMENT (capítol molt curt, però entranyable)

L'endemà de l‘endemà de l'interrogatori del capítol anterior, cap al tard, o sigui l'endemà del dia en què haviem començat el relat, cap al tard deiem, els primers xafarders i curiosos començaven a atançar-se cap a Can Tragèries. Als volts de la casa, els periodistes havien pres posicions a banda i banda del camí, just davant de la porta d'entrada al pati.

Tant d'enrenou havia despertat el gos de la casa, que no parava de bordar als intrusos.

Al cap de poca estona, se sent la remor d'uns cotxes que s'acosten a la casa.

- Ja arriba, Ja arriba! xiuxiueja la gent, com si estessin esperant l'arribada dels tres reis.

En efecte, de seguida tres cotxes, un de blanc, un de groc i un de negre entren al pati de la casa.

La gent calla de sobte, espiant com poden entre els matolls que fan de tanca. Es produeix un silenci sepulcral, però no un silenci sepulcral de cementiri, no!. Més aviat un silenci sepulcral d'orquestra simfònica, saps què vull dir, no?

Quan s'obre la porta i del cotxe groc en baixa la Margot, més d'una llàgrima cau a la sorra i a la sorra cau més d'una llàgrima.

- Maaare! Exclama la Margot.*

- Fiiilla! Exclama la mare.*

* Veieu un aclariment al capítol següent.

(continuarà …)