Cercador
Quan t'assaboreixo...
Un relat de: Trossets del que pensoNi un minut puc deixar de pensar,
en la oportunitat que la vida em brinda.
El sabor dels teus petons,
d'una dolcesa extrema,
fan desfer el gel,
de l'hivern que ara arriba.
I no em cansaré mai de comptar,
els moments de tenir-te tan a prop.
El foc és el descontrol,
enmig dels meus llençols
que sols tu saps apagar.
I què més vols que et digui,
si quan t'assaboreixo,
no puc deixar de pensar,
que els minuts és facin hores
i les hores eternitat.
El menjar-te és un plaer,
de difícil descripció.
El rellotge és traïdor,
pel meu paladar inquiet.
M'he tornat una sibarita,
de cada pam de la teva pell.
Ara ja no penso en ningú més.
El desig de la teva carn,
es vesteix de sentiments.
Comentaris
-
sentiments[Ofensiu]Josep Ventura | 17-11-2010
Dolços i emotius que freguen la pell
Molt bonic
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades