Quan no saps què dir

Un relat de: JOSEFINA

De vegades, has de tancar les paraules i no deixar-les sortir. Malgrat tens ganes d'explicar el que sents, saps que fer-ho representa fer mal a algú, tot i que si calles i més tard es descobreix també faràs mal.
No saps si és bo, però sent fidel a la dita de qui dia passa , anys empeny, fas com si fossis mut i guardes el secret de tot allò que t'explota per dins.
Com li dius a algú, que ja no l'estimes, perquè dins el cor et bull un sentiment vers un altra persona ?
I al callar, pateixes.
Però si parles també.
De vegades voldries dir-li a algú que te l'estimes tant, que no pots viure lluny de sa presència, però calles, perque dir-li significa forçar que defineixi els seus sentiments, i pot fugir corrent per por a sentir-se lligat.
De vegades, voldries sincerar-te i explicar a tothom com són les coses, però t'estimes més deixar-ho en el secret i evitar comentaris de bona voluntat que et forcin a seguir el camí dret, o el que la majoria entén per camí dret.
De vegades, sents com un neguiteix interior ... són les paraules que empenyen per sortir i es troben bloquejades, i fins i tot sembla que et costi respirar, i fas com si res, dibuixes un somriure i segueixes amb la boca closa.
De vegades voldries que les normes socials , o culturals, no existissin, o ser prou fort com per saltar-te-les i quedar-te tan tranquil.
De vegades, et sents sincer per dins i fals per fora.
De vegades, fem complicat el que és senzill, de fet ho fem sovint, gairebé sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).