Quan no saps què dir

De vegades, has de tancar les paraules i no deixar-les sortir. Malgrat tens ganes d'explicar el que sents, saps que fer-ho representa fer mal a algú, tot i que si calles i més tard es descobreix també faràs mal.
No saps si és bo, però sent fidel a la dita de qui dia passa , anys empeny, fas com si fossis mut i guardes el secret de tot allò que t'explota per dins.
Com li dius a algú, que ja no l'estimes, perquè dins el cor et bull un sentiment vers un altra persona ?
I al callar, pateixes.
Però si parles també.
De vegades voldries dir-li a algú que te l'estimes tant, que no pots viure lluny de sa presència, però calles, perque dir-li significa forçar que defineixi els seus sentiments, i pot fugir corrent per por a sentir-se lligat.
De vegades, voldries sincerar-te i explicar a tothom com són les coses, però t'estimes més deixar-ho en el secret i evitar comentaris de bona voluntat que et forcin a seguir el camí dret, o el que la majoria entén per camí dret.
De vegades, sents com un neguiteix interior ... són les paraules que empenyen per sortir i es troben bloquejades, i fins i tot sembla que et costi respirar, i fas com si res, dibuixes un somriure i segueixes amb la boca closa.
De vegades voldries que les normes socials , o culturals, no existissin, o ser prou fort com per saltar-te-les i quedar-te tan tranquil.
De vegades, et sents sincer per dins i fals per fora.
De vegades, fem complicat el que és senzill, de fet ho fem sovint, gairebé sempre.