Cercador
Quan la Realitat marxi
Un relat de: sants78Quan la Realitat marxi,
per fi,
lluny,
on no em trobi
i jo em faci fonedís
entre la boira
o entre les ones.
En silenci,
sense callar,
dilatant els segons
sobre la teva pell,
com el vent
i el temps.
Per si seré
lliure de cos,
com ho soc d'ànima.
Comentaris
-
transmet[Ofensiu]ANEROL | 19-09-2007 | Valoració: 10
aquest poema una idea etèrea, de fondre's amb el tot
-
trobar la gota...[Ofensiu]Noia de vidre | 17-08-2007 | Valoració: 10
de transparencia i dolçor que pinta les ànimes amb la punta dels dits.
un plaer llegir-te i menjar-me vers a vers amb por, amb tant, amb tot.
un petonet -
Gràcies[Ofensiu]ANEROL | 09-07-2007
per comentar-me
-
em costa [Ofensiu]ANEROL | 09-07-2007
entendre les dues últimes estrofes; en resulten una mica rares
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
487952 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal