Quan la gent invita...

Sortia del pub, de fons se sentia Dover, fotia una calor inaguantable, aquella merdeta de ventilador l'únic que feia era remenar l'aire calent entre l'ambient carregat de fum i de gent, estava ple de gom a gom. No se qui m'acabava de invitar a una ronda d'absenta, en Bernat ens va servir mentre lligava amb la Marta, un glop i cap a dintre, em ve la Magda i em demana que l'acompanyi a fora que aquella calor es insuportable, mentre intentàvem surti del pub, degut a les empentes vaig amorrar les tetes a la cara d'un que estava ajagut en un banc (quins ulls va fotre...), vam sortir i a la fi vam poder respirar, La Magda no va aguantar més i va potar al racó on just abans havíem fet un canut amb el Pau i l'Edu, jo anava demanant kleenex a la penya, no me'n vam surti, m'oferien pitis, però no pas kleenex. Vam baixar a la plaça Prim, ens vam trobar amb l'Edu que buscava una font, el pobre l'acabava de deixar la novia i estava fet merda, jo i la Sara el vam ajudar amb això de la font. Un cop refrescats vam tornar a pujar ala plaça Prim i allà me va començar a pujar les invitacions de no se quantes rondes, i els dos o tres petes -Sabeu que des de que vaig arribar aquí Reus sempre he volgut pujar al cavall del Sr. Prim? M'ajudeu a puja-hi?- I dient parides tota la nit, Cap allà quarts de quatre, va començar a ploure, merda el pub ja estava tancant, vam recordar que a la plaça Llibertat hi havia un parquing subterrani de cotxes, i que a sobre hi havia els ascensors que estaven tancats en unes parets de vidre, al final sols hi vam anar jo, la Sara, i l'Arnau, allà ells van començar a debatre no se quina collonada que algun de naltros devia treure, de mentre jo dormia sobre el terra fred. Al cap d'una estona em vaig despertar, ja havia parat de ploure, els tres vam anar a jaure sobre un banc davant del cobert, allà vaig començar a xerra sobre el meu tema de borratxera (el meu poble), començo així: - El meu poble té muralles, però el Barraca, que és l'alcalde, vol regalar-ne una al príncep, ÉS INDIGNANT!!!!- començant per el alcalde i acabant per el València, que va porta per porta demanat porrus a casa de la gent; els personatges populars de Montblanc. la Sara i l'Arnau no m'escoltaven, n'hi m'entenien quan parlava, però m'aguantaven el rotllo; en sec van passar l'Edu i L'Ignasi amb cotxe que ja marxaven -Adéu, Adéu!- Enmig de la meu monòleg estúpid, va truca la Magda dient que per fi la Marta s'ha liat amb el Bernat, tants cap de setmanes al pub havien valgut la pena. Eren quarts de sis, comencem a estar cansats, jo ja no m'aguantava dreta i cada vegada la comensava dir més grossa, així que vam decidir anar al catre, jo i la Sara ens vam acomiadar de l'Arnau, i ens dirigiem cap al llit de la Sara mentre jo caminava d'esquerra a dreta.