Quan escolto la teva veu

Aquí clavada a la meva cadira
A la meva presó, les meves cadenes
Em pregunto cap a on mires
Què deus fer, per on passeges

Tot és tan estrany, tan fred
Que voldria ser llum de sol
I apropar-me a tu per cremar-te
Cremar-te amb el meu desig d'amor

Si tan sols pogués tocar-te uns segons
Tocar-te i sentir-te
Faries bullir tota la sang que
Corre per les meves venes

Ets només un somni, ho sé
No et podré tindre mai, en sóc conscient
Però no puc ni tan sols
Pensar amb claredat quan escolto
La teva veu